El joc

Fa uns dies que em rondes. Sé que ets tu. La nova aparença no m’enganya, sento la teva presència, veig els teus ulls en els seus. Em vols intimidar, però en el fons saps que acabaré amb tu, un cop i un altre. Tampoc avui saciaràs la set de venjança.

Et vaig eliminar per primera vegada quan eres antagonista humà en el nostre joc, aleshores va ser una lluita digna, però cada cop et tornes més dèbil, me’n ric de la teva insignificança.

Et vaig haver d’aniquilar quan vas tornar a aquest món arrossegant-te i em vas atacar amb llengua bífida. No vaig dubtar en esborrar-te del mapa quan, remenant la cua, em vas entabanar per després ensenyar-me les dents. Vaig suprimir els teus esbufecs i miols quan t’atansaves a mi amb el llom arquejat i el pèl eriçat. I ara em cantes amenaçador, petit amic de plomatge palla.

T'espera una nova humiliació. Guanyaré la partida. Seràs tu qui, de nou, exhaureixi el temps de vida, i ho faràs entre les meves mans.