El guionista de somnis

Un relat de: Concurs de Microrelats Arc a la Ràdio
El guionista de somnis


Tenia una imaginació desbordant i la millor professió del món: era guionista de somnis.
En aquella societat asfixiant i repressiva, ell era l’arc de sant Martí de la vida de la gent. Per la nit, creava cites amoroses als amants prohibits. Regalava plaers al pobre i amistat al ric. Feia volar al malalt. Donava una selva a l’aventurer i una platja daurada al fatigat. Organitzava trobades amb personatges de contes o bé amb familiars difunts.
Era bo en la seva professió ja que mai havia repetit un somni. Però treballava en el més gran anonimat ja que ningú no coneixia la seva existència. Però això no l’amoïnava.
Un dia, quan va arribar a la feina, li van dir que s’havia acabat. L’acomiadaren. Allò no era productiu, una gran despesa per un concepte massa efímer. Els de dalt van comentar que ara farien somnis programats. Tothom somiaria el mateix i llestos. O potser millor: ningú somiaria. Més barat. Per la qual cosa, no calia un artista fent filigranes. “Els somnis no serveixen per res”. Adeu.
Li van treure l’accés a les ments de les persones. Van desconnectar-lo de la base de dades dels subconscients. Van vetar-li la programació al món oníric i li van esborrar els arxius d’infinits somnis creats.
Però ell havia nascut per això i no podia evitar seguir imaginant noves trames que apuntava en una llibreta.
Al cap d’un temps va adonar-se’n que la gent sobrevivia trista, abatuda. Els matins eren com despertar d’una operació. Un buit. Un forat. Un res.
Un dia, va llegir pel carrer una pintada a una paret rugosa que deia: “Ens calen somnis”. S’arribà a casa, prengué la llibreta, abocà les lletres de l’argument d’un somni dins d’un pot petit de vidre i el deixà en una esquerda del mur. Només calia obrir i olorar-ne el contingut abans d’anar a dormir.
L’endemà en cada forat de la tàpia hi havia un pot de vidre. I dins, una nota escrita on hi posava “gracies”.

Pseudònim: Esther Nut

Comentaris

  • Relat ben trobat[Ofensiu]
    Iona | 04-05-2021

    Somniar poder somniar.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: