Cercador
El guionista de somnis
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El guionista de somnis
Tenia una imaginació desbordant i la millor professió del món: era guionista de somnis.
En aquella societat asfixiant i repressiva, ell era l’arc de sant Martí de la vida de la gent. Per la nit, creava cites amoroses als amants prohibits. Regalava plaers al pobre i amistat al ric. Feia volar al malalt. Donava una selva a l’aventurer i una platja daurada al fatigat. Organitzava trobades amb personatges de contes o bé amb familiars difunts.
Era bo en la seva professió ja que mai havia repetit un somni. Però treballava en el més gran anonimat ja que ningú no coneixia la seva existència. Però això no l’amoïnava.
Un dia, quan va arribar a la feina, li van dir que s’havia acabat. L’acomiadaren. Allò no era productiu, una gran despesa per un concepte massa efímer. Els de dalt van comentar que ara farien somnis programats. Tothom somiaria el mateix i llestos. O potser millor: ningú somiaria. Més barat. Per la qual cosa, no calia un artista fent filigranes. “Els somnis no serveixen per res”. Adeu.
Li van treure l’accés a les ments de les persones. Van desconnectar-lo de la base de dades dels subconscients. Van vetar-li la programació al món oníric i li van esborrar els arxius d’infinits somnis creats.
Però ell havia nascut per això i no podia evitar seguir imaginant noves trames que apuntava en una llibreta.
Al cap d’un temps va adonar-se’n que la gent sobrevivia trista, abatuda. Els matins eren com despertar d’una operació. Un buit. Un forat. Un res.
Un dia, va llegir pel carrer una pintada a una paret rugosa que deia: “Ens calen somnis”. S’arribà a casa, prengué la llibreta, abocà les lletres de l’argument d’un somni dins d’un pot petit de vidre i el deixà en una esquerda del mur. Només calia obrir i olorar-ne el contingut abans d’anar a dormir.
L’endemà en cada forat de la tàpia hi havia un pot de vidre. I dins, una nota escrita on hi posava “gracies”.
Pseudònim: Esther Nut
Tenia una imaginació desbordant i la millor professió del món: era guionista de somnis.
En aquella societat asfixiant i repressiva, ell era l’arc de sant Martí de la vida de la gent. Per la nit, creava cites amoroses als amants prohibits. Regalava plaers al pobre i amistat al ric. Feia volar al malalt. Donava una selva a l’aventurer i una platja daurada al fatigat. Organitzava trobades amb personatges de contes o bé amb familiars difunts.
Era bo en la seva professió ja que mai havia repetit un somni. Però treballava en el més gran anonimat ja que ningú no coneixia la seva existència. Però això no l’amoïnava.
Un dia, quan va arribar a la feina, li van dir que s’havia acabat. L’acomiadaren. Allò no era productiu, una gran despesa per un concepte massa efímer. Els de dalt van comentar que ara farien somnis programats. Tothom somiaria el mateix i llestos. O potser millor: ningú somiaria. Més barat. Per la qual cosa, no calia un artista fent filigranes. “Els somnis no serveixen per res”. Adeu.
Li van treure l’accés a les ments de les persones. Van desconnectar-lo de la base de dades dels subconscients. Van vetar-li la programació al món oníric i li van esborrar els arxius d’infinits somnis creats.
Però ell havia nascut per això i no podia evitar seguir imaginant noves trames que apuntava en una llibreta.
Al cap d’un temps va adonar-se’n que la gent sobrevivia trista, abatuda. Els matins eren com despertar d’una operació. Un buit. Un forat. Un res.
Un dia, va llegir pel carrer una pintada a una paret rugosa que deia: “Ens calen somnis”. S’arribà a casa, prengué la llibreta, abocà les lletres de l’argument d’un somni dins d’un pot petit de vidre i el deixà en una esquerda del mur. Només calia obrir i olorar-ne el contingut abans d’anar a dormir.
L’endemà en cada forat de la tàpia hi havia un pot de vidre. I dins, una nota escrita on hi posava “gracies”.
Pseudònim: Esther Nut
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
298159 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!