El fantasma de la mina

Mentre llegeixo el relat, sia pel suspens, sia per les peripècies del personatge en si... La meva ment fa un viatge a l'entranyes del món oníric bo i cercant un sentit metafísic a aquest excel·lent relat que mercès als meus humils coneixements en temàtica espiritual i paranormal també, corraboren les teòries que hi ha sobre aquest afer. Perquè som davant d'un ànima desencarnada, ni ell mateix se n'adona, ni potser tampoc tu com magistral autor del relat, que habita en el món astral. Zona intermèdia entre el planell terrenal i l'espiritual per on campen les ànimes errants que encara no han pres consciència de llur incorporalitat. És podria fer un bon film amb aquest argument. Nil

SrGarcia, si llegiu del meu llibre "Desestructuració màgica dels efluvis de la rima" el capítol on parlo de la rima florida i la rima estructural, essent la primera la rima mal collada en el poema, la que trenca la seva música interna a favor de les floritures rítmiques i la segona, la rima que enalteix la simfonia lírica del poema sense minvar-ne ni el sentit ni la música interna, entendreu els efectes beneficiosos de la rima "cum se per se"

És un relat va estant inquietant i jo no voldria viure'l!

Continua escribint així! val la pena llegir-te

Una abraçada

Noia Targarina

Un relat inquietant, que manté el lector tensionat de principi a fi. Un ambient claustrofòbic que ajuda a visualitzar aquest personatge que esdevé mig monstre, mig fantasma.
Salutacions.

Te'n devia una, o més, o moltes... Ha anat de poc que no passo de a primera part de la lectura. M' hagués perdut el final, esplèndid i obert. Opto per creure en el fantasma, ves tu.
MariaM

Moltes gràcies a tots tres. No sé què és una pausa tràgica (i m'agradaria). El meu català és deficient, faig el que puc. Trobo que heu entès bé el relat, no ús demanar altra cosa.

Un pobre desgraciat que no se sent estimat. Si encara hi havia una possibilitat de que tornés a la "normalitat", la mare la fa miques demostrant un cop més la predilecció pel germà. Així que fa de la mina la seva llar i la seva tomba.

Home! Fantàstic, gènere fantàstic...!!, no ho és, terror t'ho compro, i tirant cap a crònica negra.

Però molt ben escrit, amb la pausa tràgica necessària per avançar fins al final sense perdre l'interès.

He trobat a faltar una coma a; "...sentia les seves converses, amagat a la foscor." La coma abans de la paraula amagat, o seria "les converses amagades...". Que ben bé ja podria ser també, però em sembla que no va per aquí la intenció.

I un que, una mica abans, al començament gairebé, que hauria de ser un "els quals" o un "qui". Quart paràgraf; "Vaig sobreviure menjant els cadàvers dels que anaven morint" aquest que, hauria de ser un qui. I fins diria que millor en singular; de qui anava morint.

Però res, molt bo el relat, l'he gaudit!

Ferran

Amb aquest conte, m'he quedat meravellat, com ho descrius amb molta fantasia i tan meticulós, He passat una estona, molt bé llegint-ho.
Tinc una esgarrifança en la meua pell, que m'ha fet tremolar, tota l'acció.
Saluts...