Cercador
El docent
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
EL DOCENT
Estirant del fil de la memòria evoco com vaig començar a treballar al setembre de 1982. Vaig encetar el periple de rondar al llarg i ample de la província a mesura que m’adjudicaven plaça laboral a diferents pobles en qualitat d’interí inicialment i després com a propietari en l’aprovar les oposicions. Per primera vegada em sentia l’amo del meu destí i desitjava emprendre aviat l’aventura docent, per fruir de cada racó on el viatge m’acostés i de cada sorpresa que s’amagués als revolts del camí.
Durant anys i panys he mirat de transmetre la passió pels llibres i la set de saber a la colla de galifardeus que omplien la meua classe. Sovint havia de fomentar un ambient cordial entre els alumnes, pels quals la vida resultava una muntanya russa d’emocions. Passaven en un tres i no res de les rialles a les ploradisses. Les criatures són d’estímuls contraposats, la metàfora perfecta de la vida: somriures i sanglots. Com a mestre calia aportar un bri de seny. Així doncs, del setembre al juny em dedicava als nens en cos i ànima. Treballava amb fal·lera per ensenyar conceptes i inculcar valors, fascinat pel seu desig d’aprendre, com esponges xuclant tota mena de coneixements.
Vaig jubilar-me després d’exercir durant trenta-sis anys la professió més bonica del món: mestre d’escola. Sento un puntet d’orgull al pensar que he contribuït a construir un model educatiu forjant la identitat de l’escola catalana que tenim avui. De debò que em sento cofoi de la feina feta. Estic agraït a tots aquells que al llarg dels anys m’han ajudat a ser com soc. Guardo bons records dels col·legues amb els quals he compartit la feina i del personal no docent, que s’encarregava de fer-nos la tasca menys feixuga.
Pseudònim: David d’Ilercavònia
Estirant del fil de la memòria evoco com vaig començar a treballar al setembre de 1982. Vaig encetar el periple de rondar al llarg i ample de la província a mesura que m’adjudicaven plaça laboral a diferents pobles en qualitat d’interí inicialment i després com a propietari en l’aprovar les oposicions. Per primera vegada em sentia l’amo del meu destí i desitjava emprendre aviat l’aventura docent, per fruir de cada racó on el viatge m’acostés i de cada sorpresa que s’amagués als revolts del camí.
Durant anys i panys he mirat de transmetre la passió pels llibres i la set de saber a la colla de galifardeus que omplien la meua classe. Sovint havia de fomentar un ambient cordial entre els alumnes, pels quals la vida resultava una muntanya russa d’emocions. Passaven en un tres i no res de les rialles a les ploradisses. Les criatures són d’estímuls contraposats, la metàfora perfecta de la vida: somriures i sanglots. Com a mestre calia aportar un bri de seny. Així doncs, del setembre al juny em dedicava als nens en cos i ànima. Treballava amb fal·lera per ensenyar conceptes i inculcar valors, fascinat pel seu desig d’aprendre, com esponges xuclant tota mena de coneixements.
Vaig jubilar-me després d’exercir durant trenta-sis anys la professió més bonica del món: mestre d’escola. Sento un puntet d’orgull al pensar que he contribuït a construir un model educatiu forjant la identitat de l’escola catalana que tenim avui. De debò que em sento cofoi de la feina feta. Estic agraït a tots aquells que al llarg dels anys m’han ajudat a ser com soc. Guardo bons records dels col·legues amb els quals he compartit la feina i del personal no docent, que s’encarregava de fer-nos la tasca menys feixuga.
Pseudònim: David d’Ilercavònia
Comentaris
-
Quina sort[Ofensiu]Prou bé | 17-01-2022
Poder tenir la professió que volies i de la qual obtens tantes coses bones al llarg dels anys que vas guardant i et serveixen de bons records quan et jubiles! Ben explicat i bo de llegir.
Sort
Amb total cordialitat -
Jo, també[Ofensiu]E. VILADOMS | 14-01-2022
No sé si t'arribarà el comentari, David.
Jo també he compartit la professió més bonica del món i ara em dedico de ple a les lletres. Ja ho veus, destins paral·lels que s'han trobat al concurs de l'ARC. -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 10-01-2022
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!