EL DELTA DE L´EBRE

Un relat de: montserrat vilaró berenguer
La dona amb la mà enretira la cortina de la finestra. El sol baix a la volta del cel. És un dia de  darrers d´octubre, a no gaire lluny del Delta del riu Ebre. Veu arbres sacsejats pel vent , se sent repicar de finestrons i a la llunyania el so d’un gos que borda. La  veu del fill que la crida que ja està l´esmorzar fa que deixi de mirar per la finestra, amb una mà es posa un ble de cabell que li tapa un ull de color blau.

Més tard es passeja per una platja completament buida , això si amb la bona companyia dels fills que caminen al seu costat. A la sorra  es  veuen unes petjades de gos i unes quantes cloïsses buides i alguna clova de cranc blau, una espècie invasora , comenta el fill.

La dona pensa que en un lloc així no es pot ser dolent, però de cop i volta en veure la clofolla d'un caragol pensa que ella fa molt temps va ser molt roïna.

Eren dues nenes jugant, i ella va dir a l'amiga.

-       Si no et menges aquest caragol viu mai et deixaré, la nina.

La seva amiga va trencar amb una pedra un caragol i s´l’empassa, al moment li van venir basques i va perbocar el caragol i el berenar. Llavors ella es va sentir molt dolenta i li va regalar la nina, no hi havia pensat més en aquest fet.

La veu de la nora bonica i bruna la fa tornar al temps present.

-       Mira Montse, ja es veu el far, oi que és bonic?

La dona somriu i mira també el vol màgic de molts ocells i pensa se sent contenta i feliç. A la tarda pensa aniran a veure flamencs i la posta de sol, a ella com el petit príncep sempre li han agradat les postes de sol .

Comentaris

  • El seu Delta[Ofensiu]
    Prou bé | 31-10-2021

    Un bon relat que el fa bó com de ben escrit i descrit està en la seva senzillesa. magnífic el fet de com està acompanyada per fills i nora. I entranyable la passejada compartida pel seu Delta!
    M'ha agradat molt.
    Amb total cordialitat

  • molt ben descrit[Ofensiu]
    Atlantis | 30-10-2021

    l paisatge i la sensació. De nenes podem ser molt cruels.

  • nyam nyam[Ofensiu]
    Carles Linares | 29-10-2021 | Valoració: 8

    El teu relat em recorda un cuc de terra que m'havia empassat quan era un nen... molt ben escrit, gràcies

  • La posta de sol: [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 28-10-2021 | Valoració: 10


    Un relat molt bé i amb molta dicció, que ressalta unes accions molt diferents que són per a reflectir-se en tots els casos que van passant.
    Damunt obligar-la a menjar-se el caragol, no li deixaria la nina. M'ha fet gràcia aquesta imatge.
    Ah, sí! Et dono les gràcies per la teva visita i la teva opinió sobre el meu relat "La botella anyil". Gràcies per dir-me que està molt bé.
    Saluts i una abraçada.
    Pensava que et passaria alguna cosa, perquè no em comentaves molt últimament gens. Sí, és que passen de tot en la vida...

  • M'hi he trobat[Ofensiu]
    rober | 28-10-2021 | Valoració: 10

    M'hi he trobat. Una descripció senzilla, directa i neta que ens transporta a un flash de memòria d'un fet en aparença innocu, però que ha deixat la llavor en el paisatge de la memòria de la protagonista, gràcies i felicitats.

  • Hom apren de tot[Ofensiu]
    aleshores | 27-10-2021

    Els infants aprenen allò bo i allò menys bo dels grans, però malgrat tot, sembla que a la llarga hagin de minvar i decaure els aspectes negatius, com sembla que insinues.

Valoració mitja: 9.33

l´Autor

Foto de perfil de montserrat vilaró berenguer

montserrat vilaró berenguer

464 Relats

1635 Comentaris

321184 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
Tota la meva vida he sigut lletraferida. M'agrada molt escriure, perquè
a dins meu està ple d'històries i tinc com una necessitat d´explicar-les
Per mi és un plaer compartir somnis i pensaments amb qui tingui la paciència de llegir i procurar entendre els meus humils escrits ,fets amb tot el meu cor. Moltes gràcies per la vostra gentilesa.