Cercador
El coratge d'un esportista
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
El coratge d'un esportista
En Teo un noi amant de l’esport, casat i pare d’una nena, sofrí un accident de cotxe que li deixà en cadira de rodes. La vida li canvià dràsticament, ja que patí lesions importants i a la columna que li reduïren la mobilitat. Aficionat a molts i diferents esports, aquest tràngol, li va fer perdre la il·lusió per viure, tan sols li quedà una espurna minúscula d’alè per voler continuar vivint, tan sols un motiu que el mantenia respirant. I decidí lluitar costés el que costés. Investigà les necessitats que a la gent minusvàlida li calia per fruir d’una vida amb màxima llibertat per moure’s. Encoratjat, exercí esports i participà en competicions aptes per a persones que patissin aquesta mena de lesions, verificà també accessos, estances i instal·lacions, a més, interrogà a persones disminuïdes, volia percebre, en cos i ànima, les carències i dificultats amb què es trobaven. Ho havia de fer. Volgué també recaptar diners per ajudar a les correccions que calguessin fer i per a la gent que es trobés en aquest estat i patissin mancances econòmiques. Exhortà consells, idees i ajuts econòmics, i adreçà suggeriments i propostes a diferents departaments, institucions i entitats per aconseguir que se n’executessin les rectificacions o se’n construïssin de noves amb tecnologies innovadores, per obtenir acaballes òptimes. Va ser recompensat rebent respostes positives a la majoria dels plantejaments exposats, fet que li donà ànims per continuar latent i persistir lluitant, malgrat tot el que el destí li havia predestinat. No va ser tasca de bufar i fer bombolles, sinó que li costà mans i mànigues aconseguir-ho. El valoraren moltes associacions i gent que depenia, com ell, d’una cadira de rodes o que patien quelcom impediment per moure’s lliurement. En Teo se sentí joiós de l’aconseguit, perquè no sols facilità la vida a moltes persones desconegudes, sinó que se la simplificà a sa dona i sa filla que sofriren també una afectacions irreversibles de mobilitat, a l’accident.
Pseudònim
Ailec
En Teo un noi amant de l’esport, casat i pare d’una nena, sofrí un accident de cotxe que li deixà en cadira de rodes. La vida li canvià dràsticament, ja que patí lesions importants i a la columna que li reduïren la mobilitat. Aficionat a molts i diferents esports, aquest tràngol, li va fer perdre la il·lusió per viure, tan sols li quedà una espurna minúscula d’alè per voler continuar vivint, tan sols un motiu que el mantenia respirant. I decidí lluitar costés el que costés. Investigà les necessitats que a la gent minusvàlida li calia per fruir d’una vida amb màxima llibertat per moure’s. Encoratjat, exercí esports i participà en competicions aptes per a persones que patissin aquesta mena de lesions, verificà també accessos, estances i instal·lacions, a més, interrogà a persones disminuïdes, volia percebre, en cos i ànima, les carències i dificultats amb què es trobaven. Ho havia de fer. Volgué també recaptar diners per ajudar a les correccions que calguessin fer i per a la gent que es trobés en aquest estat i patissin mancances econòmiques. Exhortà consells, idees i ajuts econòmics, i adreçà suggeriments i propostes a diferents departaments, institucions i entitats per aconseguir que se n’executessin les rectificacions o se’n construïssin de noves amb tecnologies innovadores, per obtenir acaballes òptimes. Va ser recompensat rebent respostes positives a la majoria dels plantejaments exposats, fet que li donà ànims per continuar latent i persistir lluitant, malgrat tot el que el destí li havia predestinat. No va ser tasca de bufar i fer bombolles, sinó que li costà mans i mànigues aconseguir-ho. El valoraren moltes associacions i gent que depenia, com ell, d’una cadira de rodes o que patien quelcom impediment per moure’s lliurement. En Teo se sentí joiós de l’aconseguit, perquè no sols facilità la vida a moltes persones desconegudes, sinó que se la simplificà a sa dona i sa filla que sofriren també una afectacions irreversibles de mobilitat, a l’accident.
Pseudònim
Ailec
Comentaris
-
Immovilitat. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 18-12-2021 | Valoració: 10
Molt bon relat, en el qual llig que ha estat en Teo, un esportista que va haver de passar a una cadira de rodes. Si és un fet real, m'admire com està relatat.
Amb els seus pros i en contra.
Salutacions. -
Fet real?[Ofensiu]Prou bé | 17-12-2021
Potser personatge conegut O no però que tu si coneixes! Sí no és així un bon relat inventat, esperançador...
Amb total cordialitat -
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 16-12-2021
Relat rebut correctament, entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!