A la vora del mar

En Joan passejava per la vora del mar. El revoloteig de les gavines i el murmuri de les onades es barrejaven en un deliciós so, com si es tractés d’una simfonia. Era molt d’hora, el sol encara tímidament es deixava veure per l’horitzó marí. L'aigua transparent i la sorra de la platja estava neta, encara sense les petjades que, una mica més tard, anunciarien l’arribada de nombrosos banyistes. Alguns desitjaven ser abraçats per les onades del mar, mentre que altres anhelaven rebre la carícia dels primers raigs del sol.

Tot això passava en un meravellós matí de maig, on la primavera oferia promeses de benestar, omplint les ments amb un merescut descans, plaer i una sensació relaxant. La natura ofereix aquestes compensacions, i és necessari cuidar-la com a mostra d’agraïment per allò que ens dona als éssers humans: una vida bella i una aproximació a la felicitat.

En Joan va respirar profundament, omplint els pulmons amb l’aire fresc i salí. Cada alenada d’aire era una injecció d’energia i serenitat. Es va aturar un moment per observar l’horitzó. El mar, amb la seva immensitat, li feia sentir petit però alhora part d’alguna cosa grandiosa i eterna.

Mentre caminava, una suau brisa li va portar l’aroma dels pins propers, barrejant-se amb el salnitre del mar. Es va aturar de nou, aquesta vegada per tancar els ulls i simplement per gaudir de les sensacions, la calor del sol començava a fer-se més perceptible, prometent un dia càlid i acollidor.

A la llunyania, va veure un pescador llançant la xarxa des d’una petita barca. L’home, amb moviments precisos i segurs, semblava formar part del paisatge, unint l’humà amb el natural en una dansa harmoniosa. En Joan sempre havia admirat els pescadors, homes i dones que vivien en sintonia amb el mar. Va continuar la seva passejada, permetent que els seus pensaments vagaregessin lliurement. La platja va començar a omplir-se lentament. Els primers banyistes arribaven amb els seus para-sols i tovalloles, cercant el lloc perfecte per passar el dia. Famílies amb nens, parelles d’enamorats i grups d’amics, tots compartint el mateix desig de gaudir de l’esplendor de la natura. En Joan va somriure en veure els nens córrer cap a l’aigua, les seves rialles omplint l’aire, recordant-li a ell mateix fa tants anys.

Va decidir asseure’s en una roca propera, des d’on podia observar el moviment de les onades i la vida que començava a animar la platja. Va treure un petit quadern de la seva motxilla, un que sempre duia amb ell. Era el seu diari de pensaments i reflexions. Mentre el sol ascendia lentament al cel, va començar a escriure: “Avui, la natura m’ha regalat un altre matí perfecte. El mar, amb la seva melodia infinita, m’ha recordat la bellesa de la vida i la importància de cuidar-la. En cada onada, en cada brisa, en cada raig de sol, trobo la promesa de benestar i felicitat. Aquí, a la vora del mar, em sento en pau, connectat amb l’univers i agraït per cada moment”.

En Joan va guardar el quadern, es va aixecar i va continuar la seva passejada, decidit a absorbir cada segon d’aquell bell matí de maig.