El barber borni

EL BARBER BORNI
El meu barber és borni. Bé, ho és ara. Abans tenia dos ulls que funcionaven perfectament, però fa unes setmanes va patir un lamentable accident a resultes del qual en va perdre un. Així que, malgrat ser-ho de forma sobrevinguda, ara ja es pot declarar borni amb totes les de la llei. I com us podreu imaginar, a tots els clients habituals ens va saber molt de greu. En primer lloc, per ell, naturalment. Però també per tots nosaltres. Doncs una bona barberia és molt més que un lloc on deixar-te esquilar. En certa manera, és l’equivalent actual dels antics clubs de fumadors: un temple dedicat a la fraternitat masculina on es pot parlar de tot sense embuts. Així que figureu-vos la meva joia quan aquest matí l’he vist de nou al peu del canó.
—He perdut un ull, però les ganes de treballar segueixen intactes! —m’ha dit assenyalant-se el pegat com si fos una rascada.
L’he felicitat per la seva empenta. De seguida, però, s’ha creat un silenci incòmode.
—Què? Una retalladeta? —m’ha proposat fent clac-clac amb les tisores.
L’oferiment m’ha agafat en fals. De sobte, m’ha fet por posar-me a les seves mans. Ja sabeu, per allò que diuen que calen dos ulls per tenir sentit de la profunditat. Però llavors m’he adonat que no hi havia ningú més a la barberia. I això m’ha fet tanta pena que m’he dit: a les verdes i a les madures, seu a la butaca amb un parell de collons!
Resumint-ho molt, l’experiència ha estat entre desesperant (quan feia curt i afaitava l’aire) i inquietant (quan es passava de llarg i em clavava la navalla). Malgrat tot, seguiré anant-hi. Reconec que ha perdut destresa. Però és un paio honrat. Tot el que m’ha tallat de més (una aleta del nas, el lòbul d’una orella...) ha anat a càrrec de la casa! Sí, sí, ho has llegit bé: gratis! De fet, ni les tiretes m’ha cobrat! Així que us el recomano al cent per cent.
Nota de l’autor: la barberia es troba al passatge Tasso. Si no sabeu on és, aneu a plaça Tetuan i, des d’allà, seguiu les taques de sang. No té pèrdua.



Pseudònim
DONKA