DUES COPES DE CRISTALL

Un relat de: Rosa Gubau
DUES COPES DE CRISTALL

Resguardades en un petit prestatge d’una bonica vitrina de noguera amb tons castanys, llueixen dues copes de cristall; fines,transparents i delicades, disposades a tota hora a eixir del seu menut espai.

Protagonistes de festejos íntims, desitjant ser batejades amb el millor xampany daurat , escumós, replet de bombolletes espurnejants i brillants que salten i ballen al seu voltant.

Enlairades i acoblades per dues mans amoroses , s’acompanyen amb les suaus notes de la dolça música al brindar , celebrant amb goig el seu amor que perdura al llarg dels anys.

En un moment desconcertant i ben inesperat, les copes s’esquerden; el cristall s’esmicola convertint-se en vidres trencats i punxants que se’m claven al cor, completament trist i enfonsat.

Les dues mans s’allunyen i s’acomiaden amb un immens dolor en aquest mateix instant. Amb la ferida oberta i sagnant, m’arrauleixo en un reclau.

L’ immens buit , la desesperança , envaïda pel desconsol i un mosaic d’emocions contingudes, les circumstàncies s’apoderen de mi, el dol aflora i esclato en un profund plor .

Rosa Gubau

Comentaris

  • Vers i revers...[Ofensiu]
    Prou bé | 19-06-2022

    D'una història! Molt bonic!... Un inici tendre i positiu i un final molt trist!
    M'he emocionat. La imatge del cristall enlluernador i esmicolat la he trobat molt potent! Dues copes, dues mans, dues vides en definitiva...

    Amb total cordialitat, una abraçada

  • Metàfora...[Ofensiu]
    llpages | 10-06-2022 | Valoració: 10

    d'una trajectòria vital? Ben bé no, perquè les copes celebren moments d'alegria col•lectiva, i la vida és plena de sotragades. Però hi ha molta sensibilitat, una sensibilitat tan fràgil com el vidre fi de les copes. És un text que passa tan bé com el cava exquisit que ompla les copes, hi ha bona química amb el lector, enhorabona!

  • les copes son mes coses[Ofensiu]
    Atlantis | 08-06-2022



    M’agrada molt aquesta personificació que fas de les copes de cristall, la seva descripció així com la descripció de la seva fragilitat, que fàcilment equiparem amb la nostra. Unes copes de cristall demanen unes mans suaus i uns gestos tendres. I aquesta metàfora dels trossets que es trenquen i es claven al cor, denoten tot allò que es trenca a dins nostra, que són més que una copa.
    És tot allò que no es diu el que fa poètic el text.

    T’he llegit altres relats teus, i els temes que tractes m’agraden per el que tenen de quotidians i amb toc d’humor (la barra de quart, la classe de català...) de lírics ( aigua de mar, m’he enamorat...) amb un vocabulari ric i amb sensibilitat.
    Però voldria dir-te la meva opinió, sense ànim d’ofendre’t, els finals rimats que fas en cada estrofa crec que desmereixen la riquesa dels text. Suposo que ho fas perquè sigui versificat, però algun dels relats guanyarien escrits totalment en prosa i si els vols fer amb rima jo procuraria que no fos sempre la mateixa, sinó variada.
    Per exemple del poema M’he enamorat fas rimar: fascinants. Brillant, endavant. l’instant. desbordants, passant.I aquesta rima aguda en cada estrofa a mi no em dona musicalitat sinó que se’m fa reiterativa. El poema per a mi, guanyaria si traguessis la rima o combinessis rimes diferents. I aprofundiria amb imatges o personificacions, com has fet en aquest test de les copes.

    Quan vaig començar a escriure, a mi em van ajudar molt, companys que em van fer observacions dels meus textos. Per això m’he atrevit a dir el què penso.
    Espero que et serveixi el què t’he dit i no ho prenguis com una crítica negativa.

    Et seguiré llegint.

  • Reclau.[Ofensiu]
    Nil | 07-06-2022

    Primer de tot Mercès! Perquè gràcies a tu he après un nou mot: reclau! Les copes fa 150 anys era un objecte de luxe d'uns pocs...Després en la generació dels nostres pares i avis van esdevenir unes peces que es tenien i es feien servir amb molt d'amor, quan es trencava una era una punxada al cor. Ara els joves ni les voles com aixovar ni res! Ara són de plàstic o materials que imiten al vidre per a usar i llençar. Les copes de la teva vitrina poètica tenen ànima ...I les fas expressar amb una personificació en la qual molts ens sentim emmirallats... Que trist veure els jocs de copes a les botigues de segona mà de paquistanesos...Sort que s'ha posat de moda el vintage!


  • Mans amoroses. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 07-06-2022 | Valoració: 10

    Descrius un relat molt detalladament el contingut de les dues copes de cristall, que van amant-se. Com si fora un ball de les mans amoroses que es veuen a través del temps. Per a mi, em diu que has compost una prosa poètica que detalla unes imatges precioses plenes d'emocions.
    M'ha agradat moltíssim aquest poema.
    Enhorabona.
    Cordialment.

  • Imatges i reflexos[Ofensiu]
    Endevina'm | 07-06-2022

    La vida d'aquestes copes de xampany són la vida de qualsevol de nosaltres, i el que m'agrada més d'aquest poema és el seu ritme, hi tens bona mà per donar ritme a les paraules.
    No tothom ha de passar les mateixes experiències, però qui hi passa, en aquestes copes s'hi veurà reflectit.
    Imatges d'una vida, els reflexos i el ritme cadenciós d'unes paraules ben trenades componen una oda vital i sagnant.

    Aquest camí poètic que has triat és molt personal, tens veu pròpia, i això és el millor de la teva poesia, treballa-la i veurem grans coses sorgides del teu magí poètic. Felicitats.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Rosa Gubau

Rosa Gubau

16 Relats

74 Comentaris

2686 Lectures

Valoració de l'autor: 9.97

Biografia:
Nascuda a Mataró el 1957 , Sempre he estat una persona desperta i amb moltes inquietuds, sensible, alegre i amb ganes de menjar-me el món. He sigut neta, filla, muller,mare, germana, amiga.... i ho fet el millor que he pogut i sabut i encara a dia d'avui ho segueixo procurant . He treballat en molts àmbits diferents i els he gaudit tots, básicament d'educadora , comercial i empresaria . L'esport sempre ha format una part important de la meva vida des de ben petita i l'he practicat en competicions i per plaer .
De forma esporàdica escrivia alguna dedicatoria per regalar en algun esdeveniment.
Actualment continuo practicant esport però de manteniment, i és ara que disposo de temps quan he descobert que escriure m'agrada i m'omple més del que em pensava.
I així ho estic intentant, cap experiència, cap aprenentatge ... tot el que escric és senzill però amb molta entrega i il.lusió i ara estic agraïda d'haver trobat aquest espai per poder apendre de tots vosaltres i compartir el que faig .

email : rosaguf@hotmail.com