Dringadissa de glaçons

Dringadissa de glaçons
En Cesc, el cambrer que havia entrat no feia massa a treballar al bar de la plaça, es va girar al sentir la dringadissa de uns glaçons i una veu enrogallada demanant un altre gintònic. Va veure un home de mitjana edat assegut en una de les taules, que amb posat sorrut i amb els ulls mig tancats, semblava estar absent del que passava al seu voltant.
Cesc, li va cridar l’amo des de la barra, i amb gestos prou eloqüents va deixar-l’hi clar que aquell home ja havia sobrepassat de llarg la dosis de alcohol de aquell dia...
Ei Mister, va dir el cambrer al home, tot acostant-s’hi, l’amo em diu que aviat tancarem la barraca…vol que l’hi porti una cervesa?
És que no se m’entén el que parlo? He demanat un gintònic i amb molt de gel si no li fa res...
En Cesc va mirar de reüll al amo, que des de la barra, continuava fent gestos per tal de que mirés de persuadir al home de que marxés.
En Cesc, tot i sabent que els cambrers no poden asseure’s a parlar amb els clients, esbossant un somriure ho va fer i mirant- lo de fit a fit es va aventurar a dir-li : vostè aquí prenent gintònics un darrera l’altra mentre la seva dona l’hi deu estar preparant el sopar amb la mainada esvalotant per la casa…
L’home que semblava estar només interessat amb el got vuit que tenia al davant, va aixecar la mirada tot deixant anar un sospir tant eloqüent que les paraules sobraven...
En Cesc va continuar assegut al veure que aquell home més que una beguda el que necessitava era algú que li parlés, encàra que aquest algú fos qui volguès fer-l’hi veure que lo últim que necessitava era un gintònic…
Més tímidament li va preguntar a que es dedicava, quin tipus de feina tenia.
És va quedar sorprès que aquesta vegada en comptes de un sospir o d’un exabrupte, l’home l’hi respongués:
De veritat vol saber de que treballo? Si d’això se’n pot dir treballar es clar…però d’alguna cosa s’ha de viure…i tot i que parlava menjant-se bastant les paraules, en Cesc va entendre que treballava fent guàrdia de nit a la fabrica de embotits que hi havia a la entrada del poble.
Tranqui-la la feina si que ho deu ser, va deixar anar en Cesc intentant ser positiu... i té la avantatge de tenir tota la resta el dia per vostè , per dormir i fer el que més l’hi abelleixi…
Aquí és on en Cesc va ser conscient que l’havia espifiat. Les nits no són el pitjor va deixar anar amb una parsimònia que no feia vaticinar res de bo... son els dies que es fan eterns..maleïts dies.... En Cesc es va aixecar lentament i amb la safata a la mà va resta mut. Havia volgut ser empàtic i havia sortit rebotat.
No havia fet ni un parell de passes cap al taulell, quan va sentir amb un punt d’irritació, la veu del home preguntant-l’hi si s’hauria d’esperar molt pel gintònic que havia demanat…i no s’oblidi dels glaçons.. sense aquests no val res…