Cercador
Drecera de l'avolesa
Un relat de: deòmisesLa meva sang em treu la set,
Provocada per la tristesa,
De no saber trobar un indret
On poder afeixugar les passes;
I sembra en el meu cor el fred
Emparat en les meves lasses
Mans: em trobo en el més estret
Gorg, drecera de l'avolesa.
Comentaris
-
ambre | 17-04-2008
Ja li havia trobat força joc, però te'l descric amb més calma i, si pots digue'm si m'apropo una mica
Gorg, drecera de l'avolesa.
1 La meva sang em treu la set, 8A Substantiva.
(a)TATATaT
2 Provocada per la tristesa, (A) 8B Subs.
(aa)Tatat(Ta)
3 De no saber trobar un indret 8A Subs.
(A)TATATAT
4 On poder afeixugar les passes; 8C Subs.
TATAATAT(A) ( Aquí es perd el ritme però s'emmiralla amb el 8e vers)
5 I sembra en el meu cor el fred 8A Subs
(a)TAtaTAT
6 Emparat en les meves lasses 8C Adj.
(AA)TAtTAT(A)
7 Mans: em trobo en el més estret 8A Adj.
TATAATAT
8 Gorg, drecera de l'avolesa. 8B Subs.
TATAAtAT(A)
fonèticament destaca la combinació de dentals/ vibrants (estret, drecera, trobar, tristesa, treu)
i labiodentals/ vibrant (sembra, fred, Provocada)
La seqüència dels verbs treure, provocar, saber, trobar, poder, sembrar, trobar. Emmarca TROBAR
i queda reforçat essent l'últim verb. La sang amb que comences i el gorg on acabes canalitzen el poema en aquesta cerca de l' "avolesa" que perd tot el seu sentit esdevenint una metàfora fantàstica.
A mi, em queda un poema molt proper, busques la poesia ( com jo ) i la trobes.
-
ambre | 16-04-2008
lasses? és cansades ?
Em transmets uns sentiments contradictoris i desconcertants amb aquest poema, com una ràbia reflexiva, que no et deixa indiferent.
Has aconseguit un bon ritme, es nota una estructura treballada.
Felicitats
l´Autor
374 Relats
1012 Comentaris
312151 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978