Cercador
És el que hi ha
Un relat de: touchyourbottom"És el que hi ha".
-És el que hi ha.
Així pensava i s'expressava, més que sovint, la Quehihanna, d'edat quaranta anys més un lustre. Fins que, hàbilment, un psicòleg creatiu va fer-la jugar amb les síl.labes d'aquell nom de pila. Un psicòleg amic, sortien junts. Només. Que era molt.
" 'Què hi ha' no és el mateix que 'és el que hi ha' ", va aprendre a rumiar.
Amb tot, es va adonar que el seu nom l'influïa massa en com entenia i es desentenia dels aspectes de la vida.
L'amic va aconseguir que la Quehihanna s'escurcés el nom. Millor: que l'energetitzés. Escapçat, aparegué un nom ben comú.
-Anna. I el 'què', i el 'hi'? I el 'ha'?- a ella encara li costava un xic desfer-se'n, pel fet que s'enorgullia d'aquell seu nom perquè no havia sentit dir-se'n a ningú més.
-Mira, doncs, tu, compra sopa de lletres i confegeix-les, un cop bullides. Te les menges i acabat!
Rigueren per la pocasoltada d'ell, jovial jubilat. Els vint anys que els separaven importaven una merda. L'Anna feu la sopa de beceroles o literària (així la van batejar!) i, sí, sí, que s'empassà, un cop ajuntades, un 'que' (l'accent després, tallant la pota d'una p), el 'hi', el 'ha'.
-M'hi apunto, això és gresca gastronòmica!- l'home s'entusiasmà. - I menjaràs, ara, col!
-Com, col?!
-Sí! Abans jo faré, amb les lletres de pasta, el 'psi', i el 'leg', però a la cama en anglès li trauré la ela. Perquè vull que mengis 'col'. Espontani i útil enginy meu, Anna!
I valgué la pena. En una cullera sopera, surava 'col'. Dues boques obertes i xarrupa i engull, compartint el que ell va dir va dir un guany col.lateral.
-És el que hi ha.
Així pensava i s'expressava, més que sovint, la Quehihanna, d'edat quaranta anys més un lustre. Fins que, hàbilment, un psicòleg creatiu va fer-la jugar amb les síl.labes d'aquell nom de pila. Un psicòleg amic, sortien junts. Només. Que era molt.
" 'Què hi ha' no és el mateix que 'és el que hi ha' ", va aprendre a rumiar.
Amb tot, es va adonar que el seu nom l'influïa massa en com entenia i es desentenia dels aspectes de la vida.
L'amic va aconseguir que la Quehihanna s'escurcés el nom. Millor: que l'energetitzés. Escapçat, aparegué un nom ben comú.
-Anna. I el 'què', i el 'hi'? I el 'ha'?- a ella encara li costava un xic desfer-se'n, pel fet que s'enorgullia d'aquell seu nom perquè no havia sentit dir-se'n a ningú més.
-Mira, doncs, tu, compra sopa de lletres i confegeix-les, un cop bullides. Te les menges i acabat!
Rigueren per la pocasoltada d'ell, jovial jubilat. Els vint anys que els separaven importaven una merda. L'Anna feu la sopa de beceroles o literària (així la van batejar!) i, sí, sí, que s'empassà, un cop ajuntades, un 'que' (l'accent després, tallant la pota d'una p), el 'hi', el 'ha'.
-M'hi apunto, això és gresca gastronòmica!- l'home s'entusiasmà. - I menjaràs, ara, col!
-Com, col?!
-Sí! Abans jo faré, amb les lletres de pasta, el 'psi', i el 'leg', però a la cama en anglès li trauré la ela. Perquè vull que mengis 'col'. Espontani i útil enginy meu, Anna!
I valgué la pena. En una cullera sopera, surava 'col'. Dues boques obertes i xarrupa i engull, compartint el que ell va dir va dir un guany col.lateral.
l´Autor
297 Relats
147 Comentaris
91533 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).