La Sim i la Dif

La Simplicitat i la Dificultat van anar juntes a escola cada dia cada setmana d'uns quants calendaris acadèmics. A la Sim no li feien gràcia els exercicis complicats i enrevessats, fos de la matèria que fos. En canvi, a la Dif l'apassionaven (amb majúscules), el seu afany per resoldre's atabalava la seva cosina, tan tranquil.la i senzilla. No obstant tenien una bona relació, i els agradava anar al jardí de l'àvia de les dues nenes, envoltat per herba flexible i lluent i al centre la caseta pintoresca on la dona es dedicava a fer mitja, ceràmica i pastissos. La Dif les trobava aficions avorrides i repetitives, encara que li encantaven els resultats. La Sim les trobava encisadores, tot i que ella amb una ja en tindria prou.

Les cosines van quedar-se, de la influència de la iaia, maneres de ser i fer contràries, com, de fet, venien covant. La Sim heretà una vida calmada, ben contemplativa, en aquell mateix habitatge, entre natura silvestre i sota cels i llunes, pintant. La Dif en prengué la precisió de les elaboracions i la cerca incansable de variacions, impulsant un màrqueting dels productes que li encomanaven tan extenuant que la deixava rebentada i amb atacs d'ansietat que pal.liava amb pastillam pertinent entre vinga viatges, reunions i etcèteres.

Van transcórrer unes quantes dècades fins que la Sim i la Dif es van retrobar, al llit d'agonia de la segona que, abans de marxar, va necessitar confessar:

-He viscut plena d'obligacions autoimposades, sovint complexes, seguint el meu tarannà. No ha estat malament, m'ha aportat benestar sobretot econòmic. Però tu, Sim, tu, amb el teu estil de vida serè i simple...tu ets feliç!