Teca de foguera

Un piramidal fogueró, animador absolut en el cul-de-sac d'un barri modest de treballadors, ocupava l'atenció del veïnat que, encisat, entonava cançons festívoles apreses feia generacions. Sota un fanal havia anat a parar, perdut per alguna criatura, una ceba que va plorar feliç de no haver de petar. Efímera alegria. Una noia es va ajupir a collir-la, mostrant una visió indecorosa del que l'escot del vestit amagava. Un noi, que n'estava, va convidar-la a seure en un banc des d'on veure el foc i la ballaruca de la revetlla, tot i donant-li, d'entrada, la mà. Però van aixecar-se'n de seguida. Passejarien, que el banc estava -estranyament- humit. Van marxar, doncs, amb ganes de gaudi, mentre aquell banc, pertanyent a l'escola a tocar, plorava pels seus companys, els que patien corc, que estaven esdevenint (fusta i insectes) volàtil cendra.