Cercador
Pregona pèrdua
Un relat de: touchyourbottom- Compartir:
Mentre la seva companya, mig periodista-mig escriptora, perdia followers a les xarxes que de 'socials' només tenen el nom en assegurar que no cal l'esclavitud a les tradicions -i posava "si no es volen familiars a taula per festa major, per exemple, no s'hi està obligat i no per això s'és dolent"- ell notava, encara més, i més, molt més, i feia dies, una buidor espessa que li venia com...de molt antic.
L'insistent i repetitiu cant d'una munió de cigales (quanta més calor, més potent) se sentia de fons, anant del bracet amb la temperatura mitjana de trenta graus diaris.
La dona s'estava enriolant amb la ximpleria d'una nova tendència. I teclejava : "...joves operant-se per aconseguir arrugues al rostre i tenyint-se per lluir canes. Cares rebregades i cabelleres blanques esdevenen moda entre els adolescents (pre i post), mentre que molta població senil malda per mostrar-se bella i en forma passant per estètiques de tot tipus, per més que el pagament de jubilació no ho permeti. Si s'endeuten, un cop traspassats, ja se'n faran càrrec els descendents." Continuà rient, amb el cap lluent ben pelat. Esgotades les rialles, li restà un somriure d'agraïment que dirigí a un punt gens concret del ce,l que s'estava estrellant, que es veia des de la seva finestra. La teràpia havia estat un èxit. Viuria. Sense saber-ho, a causa del tractament invasiu, els nous cabells es mostrarien del color de la neu i del cotó. Tenia trenta anys.
De cop, sentí com el seu company arrencava en un plor contundent que, subtilment i visual, aparegué com un llamp que l'obria en canal. La sensació que perseguia l'home, finalment, s'havia manifestat i sabia de què es tractava.
Ni la mare ni el pare li ho havien dit mai. Ningú li ho havia dit mai.
Havia estat trobant a faltar des de sempre la seva germana bessona, nascuda morta. L'essència d'aquell ser no encarnat el cercà durant molt molt molt de temps. La manca de companyia de la seva idèntica dins el líquid amniòtic, era aquella la bretxa que el feria. En aquell instant de comprensió que li venia de no sabia on, es notà lleuger. I més feliç.
Abraçà la seva companya amb una energia que els sanava ambdós.
L'endemà trobarien bonic i divertit que una simpàtica invasió de sargantanes fes curses per balcons i terrats. I que, sisplau, no fos una moda.
L'insistent i repetitiu cant d'una munió de cigales (quanta més calor, més potent) se sentia de fons, anant del bracet amb la temperatura mitjana de trenta graus diaris.
La dona s'estava enriolant amb la ximpleria d'una nova tendència. I teclejava : "...joves operant-se per aconseguir arrugues al rostre i tenyint-se per lluir canes. Cares rebregades i cabelleres blanques esdevenen moda entre els adolescents (pre i post), mentre que molta població senil malda per mostrar-se bella i en forma passant per estètiques de tot tipus, per més que el pagament de jubilació no ho permeti. Si s'endeuten, un cop traspassats, ja se'n faran càrrec els descendents." Continuà rient, amb el cap lluent ben pelat. Esgotades les rialles, li restà un somriure d'agraïment que dirigí a un punt gens concret del ce,l que s'estava estrellant, que es veia des de la seva finestra. La teràpia havia estat un èxit. Viuria. Sense saber-ho, a causa del tractament invasiu, els nous cabells es mostrarien del color de la neu i del cotó. Tenia trenta anys.
De cop, sentí com el seu company arrencava en un plor contundent que, subtilment i visual, aparegué com un llamp que l'obria en canal. La sensació que perseguia l'home, finalment, s'havia manifestat i sabia de què es tractava.
Ni la mare ni el pare li ho havien dit mai. Ningú li ho havia dit mai.
Havia estat trobant a faltar des de sempre la seva germana bessona, nascuda morta. L'essència d'aquell ser no encarnat el cercà durant molt molt molt de temps. La manca de companyia de la seva idèntica dins el líquid amniòtic, era aquella la bretxa que el feria. En aquell instant de comprensió que li venia de no sabia on, es notà lleuger. I més feliç.
Abraçà la seva companya amb una energia que els sanava ambdós.
L'endemà trobarien bonic i divertit que una simpàtica invasió de sargantanes fes curses per balcons i terrats. I que, sisplau, no fos una moda.
l´Autor
300 Relats
139 Comentaris
98822 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).