Cercador
Balerianna
Un relat de: touchyourbottomUna serventa de la retirada famosa actriu porno Mae East va pispar, del palauet on l’estrella vivia reclosa, un flascó ple del perfum ‘Desmai Etern’, el darrer que existia i que la seva propietària ja no l’usava per ètica.
La serventa, que es deia Valèria-Anna, sabia que podria vendre-la gens assequiblement a una munió de col.leccionistes d’efluvis que farien cua. Així que, aprofitant uns llargs moments d’èxtasi de la Mae fregant-se amb l’eco-colònia ‘Tomapebreoh’ (nom que la feia riure també, semblava el d’un estrany faraó) coneguda arran d’un agraïment per col.laborar econòmicament contra la mort de cetacis, la dona es feu amb el perfum i adéu.
La Valèria-Anna marxà en una barca motora que tenia a punt. Calia travessar la separació de l’illa on la diva habitava fins a terra continental. Un cop allà, l’esperava, amb una bona proposta, el primer comprador potencial. Somreia, l’excriada. No se sentia lladre en absolut: a la vida cal oferir-li oportunitats si no te les dóna, s’autodisculpava.
Una estona de navegació i una onada més agosarada que les altres va fer trontollar massa l’embarcació. La dona no havia mirat prim en preservar el flascó. El duia dins la butxaca del davantal de feina. L’ampolleta va sortir-ne, va picar contra una paret del bot. La Valèria-Anna va ser a temps d’agafar-la. En comprovar que estava intacta, neguitosa per l’ensurt, va necessitar flairar-ne el contingut. Va descollar el tap a poc a poc. Però una altra ona va fer de les seves. Aquesta directament va engolir la poc previnguda dona i perfum oceà endins.
‘Desmai Etern’ va barrejar-se amb l’aigua salada i tots els corrents que hi circulaven. La serventa nedava frenèticament per salvar-se.
No li va caldre massa esforç més. En qüestió de segons tot ple de balenes s’havien congregat per elevar-la com a... reina. Els va costar ben poc tornar-la a la superfície. I es van quedar encerclant-la , protegint-la i transportant-la al lloc on la deessa Balena-Anna, miraculosament reapareguda, les ajudaria contra els humans. Li van demanar, primer de tot, que ajudés al seu defensor, el canadenc Paul Watson, activista contra la seva cacera, que havia estat detingut al Japó i que es pretenia empresonar una colla d’anys. La Valèria-Anna les va, curiosament, entendre. Va optar per no mutilar-los la il.lusió de no ser qui creien aquells meravellosos cetacis, estimulats per ‘Desmai Etern’ que incloïa ambre gris, o sigui, caca seva, li van explicar. Ella va riure. Tothom pensant que es tractava d’esperma i resulta que es tractava de merda, hahahaha. Merda més cara que l'or!
Ja eren a lloc. Una roca solitària que no assolia ni la definició d’illot. La dona hi saltà i s’hi posà dreta.
-Obre-la com si fos una llauna. A dins hi ha el teu món, Balèrianna, deessa també de la calma. –les veus a l’uníson d’aquells grans mamífers marins van comunicar-li.
Va obeir. Amb les dents grosses i fortes que posseïa, d’estil rosegador, va obrir la pedra dibuixant un cercle. Destapà i entrà al forat. Una dimensió plena d’amor l’esperava. S’hi fusionà, afortunada. Sí, sí que era qui s’esperava. Balerianna, mítica i divina.
I aviat, una bona nova: Paul Watson va ser alliberat.
* (el tema Paul Watson és verídic).
La serventa, que es deia Valèria-Anna, sabia que podria vendre-la gens assequiblement a una munió de col.leccionistes d’efluvis que farien cua. Així que, aprofitant uns llargs moments d’èxtasi de la Mae fregant-se amb l’eco-colònia ‘Tomapebreoh’ (nom que la feia riure també, semblava el d’un estrany faraó) coneguda arran d’un agraïment per col.laborar econòmicament contra la mort de cetacis, la dona es feu amb el perfum i adéu.
La Valèria-Anna marxà en una barca motora que tenia a punt. Calia travessar la separació de l’illa on la diva habitava fins a terra continental. Un cop allà, l’esperava, amb una bona proposta, el primer comprador potencial. Somreia, l’excriada. No se sentia lladre en absolut: a la vida cal oferir-li oportunitats si no te les dóna, s’autodisculpava.
Una estona de navegació i una onada més agosarada que les altres va fer trontollar massa l’embarcació. La dona no havia mirat prim en preservar el flascó. El duia dins la butxaca del davantal de feina. L’ampolleta va sortir-ne, va picar contra una paret del bot. La Valèria-Anna va ser a temps d’agafar-la. En comprovar que estava intacta, neguitosa per l’ensurt, va necessitar flairar-ne el contingut. Va descollar el tap a poc a poc. Però una altra ona va fer de les seves. Aquesta directament va engolir la poc previnguda dona i perfum oceà endins.
‘Desmai Etern’ va barrejar-se amb l’aigua salada i tots els corrents que hi circulaven. La serventa nedava frenèticament per salvar-se.
No li va caldre massa esforç més. En qüestió de segons tot ple de balenes s’havien congregat per elevar-la com a... reina. Els va costar ben poc tornar-la a la superfície. I es van quedar encerclant-la , protegint-la i transportant-la al lloc on la deessa Balena-Anna, miraculosament reapareguda, les ajudaria contra els humans. Li van demanar, primer de tot, que ajudés al seu defensor, el canadenc Paul Watson, activista contra la seva cacera, que havia estat detingut al Japó i que es pretenia empresonar una colla d’anys. La Valèria-Anna les va, curiosament, entendre. Va optar per no mutilar-los la il.lusió de no ser qui creien aquells meravellosos cetacis, estimulats per ‘Desmai Etern’ que incloïa ambre gris, o sigui, caca seva, li van explicar. Ella va riure. Tothom pensant que es tractava d’esperma i resulta que es tractava de merda, hahahaha. Merda més cara que l'or!
Ja eren a lloc. Una roca solitària que no assolia ni la definició d’illot. La dona hi saltà i s’hi posà dreta.
-Obre-la com si fos una llauna. A dins hi ha el teu món, Balèrianna, deessa també de la calma. –les veus a l’uníson d’aquells grans mamífers marins van comunicar-li.
Va obeir. Amb les dents grosses i fortes que posseïa, d’estil rosegador, va obrir la pedra dibuixant un cercle. Destapà i entrà al forat. Una dimensió plena d’amor l’esperava. S’hi fusionà, afortunada. Sí, sí que era qui s’esperava. Balerianna, mítica i divina.
I aviat, una bona nova: Paul Watson va ser alliberat.
* (el tema Paul Watson és verídic).
l´Autor

300 Relats
148 Comentaris
93699 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).