La blancor d'aquell negre

Va llegir: 'Té més interessos que no principis'. Sí, sí, si per ell fos, príncep esdevindria, en Zuzu-Up, aixafant qui fos, pensà el seu germà, en Zuzu-Down. I continuà amb la lectura d'aquell llibre que se li estava fent costosa, però ell aferrissadament s'entestava en comprendre (hi incorporava un analitzar) l'espès contingut, ell que posseïa vagues estudis. Aprendre, entendre, li eren llum.

-Jo sóc un negre pràcticament burgès. Tu no. Tu ets púrria- recordava que li havia dit en acomiadar-s'en. En Zuzu-Up havia estat adoptat per gent benestant que el blanquejaria occidentalment, sí, aquell negret bufó tenia un què. Al contrari que el seu germà petit, en Zuzu-Down, magre i lleig com un pecat, que, malgrat la petició de no separar-los que l'entitat els requerí, es van passar pel folre amb uns bitllets extra en un calaix secret del centre. I així no es van haver d'endur el pack. Obligacions biològiques a pastar.

En Zuzu-Down va créixer a l'orfanat, afamat d'escalf. De gran, no obstant, va aconseguir (mal)viure feliçment als suburbis en una trista alegre cambra on es confinava, on es replegava a...crear. Es subjugava a l'art convertint-se en un titella d'ell mateix, movent-se amb invisibles màgiques cordes, una mena "d'estimulació espiritual" (amb el temps va descriure-ho així) absorbent que el feia composar música amb sons de gots de vidre i de metall i esclops holandesos de fusta un xic corcada. Tan original que li valia, per contra, un vulgar sou i encara gràcies. No es queixava, estava a la glòria amb aquella existència que agraïa.

Era tardor. Octubre moria. La importada, tergiversada i ben consumista celebració del Halloween picava, exitosa, totes les portes i a totes hi volia tracte. Zuzu-Up, esdevingut directiu dels grans magatzems paterns, havia estampat uns preus desorbitadets a productes de pèssim gust i de plàstic d'indubtable toxicitat, vinguts del gegant asiàtic. Somrient, es fregava les grosses mans amb gradual satisfacció. Un cop acabada la campanya deixaria l'apartament luxós on habitava, decorat amb objectes de valor Up, l'amor de la seva dona down-inclòs, i viatjaria a un complex turístic del bracet d'una amigueta-up, que diner crida diner up up up. Zuzu-Up havia oblidat, feia molt, que tenia un germà (s'hi havia forçat i ensortit amb mínim esforç) i només només només quan veia la paraula 'down' li apareixia el síndrome dels records, borrosos i llunyans. S'hi enfrontava amb un gest d'espolsar i adéu. Ell era Up i no Down, no podia considerar-ho. Un Down fa més nosa que servei, opinió adoctrinada pels progenitors adoptius, morts i enterrats i zero enyorats.


-No som de Halloween, però què fer-hi si la societat ho vol...-escoltà que una mestra assídua a la cafeteria del centre comentava a la del bar mentre, disfressada de bruixa gens maruixa, li servia un cafè de la cullereta del qual en penjava una aranya sangonosa. Havia tingut una aventura amb ella. Mig Up. Passà de llarg, menyspreant-ne la presència. Clienta i va que xuta, i rigué per dins de forma halloweenícament up. Ella el mirà, no hi trobà la mirada cap a ella. Li va fer una mica de mal. Es va felicitar. Una punxadeta com una pessigadeta no l'afectava. Havia passat capítol.

Després, caminant sense destinació concreta, una musiqueta amable i divertida, acollidora, la convidà a entrar en un carreró on convivien en equilibri les festes de la castanyada i la nit dels morts. La mestra, que no coneixia aquell barri miserable, va decidir endinsar-s'hi sense discriminació. Amb el cotxet, amb la seva nena de dos anys,fruit d'inseminació artificial, que acabava de recollir de la llar. Li havien cridat l'atenció, a més a més, les figures de fantasmes, bruixes, gats, carbasses, castanyes i castanyeres, aranyes,...totes elles confeccionades amb paper maché, úniques, algunes s'endevinava que fetes per infants. Llumenetes i purpurina. Escalforeta de moniatos i castanyes fumejant en un petit forn de terrissa. Uns petits pans dolços, amb fruits secs, en safatetes enterinyades graciosament. Quin ambient! Van ballar amb la poca gent que hi havia. Van admirar cada personatge, tant els pintats com els disfressats. I, sobretot, la música. En Zuzu-Down endolcia l'espai, el convertia en una dimensió onírica. Mare i filla van quedar-se fins que ella ja marxava i la dona s'hi va acostar. El volia conèixer.

Ja feia mesos que s'estimaven i compartien pis, la mestra i en Zuzu-Down. Cada dia esdevenia una íntima riquesa. Va contar a Zuzu-Down la seva història amb Zuzu-Up. Zuzu-Down, que havia seguit al seu germà, d'amagat, tots aquells anys, va entristir-se de com havia tractada. Ella no li havia contat l'embaràs. La nena era de Zuzu-Up. La blanca puresa que Zuzu-Down, feia molt, li havia conegut, havia desaparegut, borrosa, llunyana, engolida per un estil buit, burgès, mercantil, de ser i fer. Obscuritat. Zuzu-Up, que estaria xingant amb la desitjada de torn, al seu tron de riquesa, eixut de res que no fos anar up, up, up, màscara d'un down, down, down. Amb la segona part del nom de pila algú l'havia ben errada.

Cap problema. La nena, la nena Up, creixeria, ben up, down.