Cercador
Banydunora
Un relat de: touchyourbottomQuan la Mira (Edelmira) finava de 'descarregar', de seguida un nyic-nyic-crec-crec avisava a en Sind (Gurmersind) que podia entrar a la cambra de bany. Ho feia. I sempre ensopegava el punt en què la tassa acabava de quedar closa amb el sistema tapadora-intel.ligent, de plàstic i de 'baratutxu' (expressió gens purista de l'Edel) per tal que, almenys, el compartidor de pis no compartís la visió de les deixalles intestinals de la propietària.
L'hora del bany era una i prou, en tot el dia. Temps d'arximegacrisi...apart que la dona era de mena ultragasiva.
Com que l'aigua requeria estalvi, la de la banyera, mig plena, la (re)utilitzaven tot el mes.
-No et pots banyar en la mateixa aigua dos cops, deia el fasol fos Horàclit- cada vegada contava l'octogenària, gens avergonyida de la seva cultureta.
-...però sí en la mateixa aigua de la mateixa banyera!- esclatava, divertit, l'home de quaranta anys llargs.
En Gurme, com havien convingut, tot just ser al bany es tapava els ulls amb una cinta per tal de no veure l'anciana nua.
-Amb l'escadussera llum d'una bombeta mig fosaaaaa? Hahaha! I si fos fusa seria musical!
Ella rigué sense entendre-ho (cosa d'intel.ligència o de cultura o d'ambdues?).
A la banyera, cossos tocant-se, l'aigua a temperatura ambient i sort que era estiu, es rentaven l'un a l'altra, cantant haba-neres (ella deia 'fava-neres').
Després s'eixugaven mútuament i es dedicaven un lleuger massatge amb només la crema -quantitat culleradeta de postres- hidra-bastant (la hidra-tant, no, costosa).
Fins que aflorava una tendra passió. S'hi abandonaven, sobre les acabades de fer servir tovalloletes de tocador, humides.
-Vull que tinguem descendència!
-No tinc edat. Ara que...i si adoptem una gata i li posem Banydunora?
-Doncs, Mira, Mira, que sí!
Somreien. L'excusat, al qual se li havia alçat sola la tapa, encomanat de la fogositat de la parella, afegí, ben corroborador, un nyic-nyic-crec-crec. I alleugerit. Que si arriben a escollir Edelgurma o Gurmamira...quina cagada!
L'hora del bany era una i prou, en tot el dia. Temps d'arximegacrisi...apart que la dona era de mena ultragasiva.
Com que l'aigua requeria estalvi, la de la banyera, mig plena, la (re)utilitzaven tot el mes.
-No et pots banyar en la mateixa aigua dos cops, deia el fasol fos Horàclit- cada vegada contava l'octogenària, gens avergonyida de la seva cultureta.
-...però sí en la mateixa aigua de la mateixa banyera!- esclatava, divertit, l'home de quaranta anys llargs.
En Gurme, com havien convingut, tot just ser al bany es tapava els ulls amb una cinta per tal de no veure l'anciana nua.
-Amb l'escadussera llum d'una bombeta mig fosaaaaa? Hahaha! I si fos fusa seria musical!
Ella rigué sense entendre-ho (cosa d'intel.ligència o de cultura o d'ambdues?).
A la banyera, cossos tocant-se, l'aigua a temperatura ambient i sort que era estiu, es rentaven l'un a l'altra, cantant haba-neres (ella deia 'fava-neres').
Després s'eixugaven mútuament i es dedicaven un lleuger massatge amb només la crema -quantitat culleradeta de postres- hidra-bastant (la hidra-tant, no, costosa).
Fins que aflorava una tendra passió. S'hi abandonaven, sobre les acabades de fer servir tovalloletes de tocador, humides.
-Vull que tinguem descendència!
-No tinc edat. Ara que...i si adoptem una gata i li posem Banydunora?
-Doncs, Mira, Mira, que sí!
Somreien. L'excusat, al qual se li havia alçat sola la tapa, encomanat de la fogositat de la parella, afegí, ben corroborador, un nyic-nyic-crec-crec. I alleugerit. Que si arriben a escollir Edelgurma o Gurmamira...quina cagada!
l´Autor
297 Relats
147 Comentaris
91530 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).