La bruixa okupa

A l'altra banda d'un bosquet de moreres, frondós i amb multitud de brutícia, travessant un camí d'asfalt erosionat, s'alçava el modern i magnífic xalet d'un alcalde.

Un dia, s'instal.là a la caseta abandonada en aquell espai natural una okupa que venia de lluny i de fora. Aviat es va saber que aquella vella tenia uns costums rars, com ara esguardar el cel tota vestida de lila, parlar amb els gats, crear estranyes escultures aprofitant les deixalles de l'indret,...

Sota la influència del batlle, als vilatans els desagradà la presència d'aquella ja-li-deien bruixa, no era benvinguda. El poble vivia de l'hosteleria i allò donaria mala imatge al turisme, centrat més avall, davant del mar.

L'alcalde no va parar fins descobrir que aquelles terres pertanyien a una dona que feia anys i panys que no se'n cuidava, immersa en dimensions diferents. Una boja, vaja. Una altra trastocada.

Pocs mesos van passar fins que, finalment, l'anciana okupa va ser desallotjada per un ample dispositiu policial enviat per la Casa de la Vila. La gent mirava, xiuxiuejava i aplaudia.

Estranya estrangera esbandida, feina feta, l'alcalde somreia satisfet a la sala gran de casa seva. Llavors van trucar a la porta i, tenint el servei aqueferat i la senyora amb les filles de botigues, va obrir ell. Davant seu, una dona gran, rebregada com una pansa seca, amb uns ulls vius i encesos, li engegà:

-Has expulsat de la meva propietat la meva ànima bessona, artista desemparada. Maleït, això li ha suposat la mort. L'has feta grossa. Se t'han acabat els 'guiris', vindran calamitats, oh i tant, el sector hoteler que et manté se n'anirà a fer punyetes. I tu, descendent d'emigrants que van venir amb una mà al davant i una altra al darrere, n'ets la perversa causa. Finaràs pobre i amb l'efecte mirall de 'tal faràs, tal...'.

I així fou.