Cercador
La bruixa okupa
Un relat de: touchyourbottomA l'altra banda d'un bosquet de moreres, frondós i amb multitud de brutícia, travessant un camí d'asfalt erosionat, s'alçava el modern i magnífic xalet d'un alcalde.
Un dia, s'instal.là a la caseta abandonada en aquell espai natural una okupa que venia de lluny i de fora. Aviat es va saber que aquella vella tenia uns costums rars, com ara esguardar el cel tota vestida de lila, parlar amb els gats, crear estranyes escultures aprofitant les deixalles de l'indret,...
Sota la influència del batlle, als vilatans els desagradà la presència d'aquella ja-li-deien bruixa, no era benvinguda. El poble vivia de l'hosteleria i allò donaria mala imatge al turisme, centrat més avall, davant del mar.
L'alcalde no va parar fins descobrir que aquelles terres pertanyien a una dona que feia anys i panys que no se'n cuidava, immersa en dimensions diferents. Una boja, vaja. Una altra trastocada.
Pocs mesos van passar fins que, finalment, l'anciana okupa va ser desallotjada per un ample dispositiu policial enviat per la Casa de la Vila. La gent mirava, xiuxiuejava i aplaudia.
Estranya estrangera esbandida, feina feta, l'alcalde somreia satisfet a la sala gran de casa seva. Llavors van trucar a la porta i, tenint el servei aqueferat i la senyora amb les filles de botigues, va obrir ell. Davant seu, una dona gran, rebregada com una pansa seca, amb uns ulls vius i encesos, li engegà:
-Has expulsat de la meva propietat la meva ànima bessona, artista desemparada. Maleït, això li ha suposat la mort. L'has feta grossa. Se t'han acabat els 'guiris', vindran calamitats, oh i tant, el sector hoteler que et manté se n'anirà a fer punyetes. I tu, descendent d'emigrants que van venir amb una mà al davant i una altra al darrere, n'ets la perversa causa. Finaràs pobre i amb l'efecte mirall de 'tal faràs, tal...'.
I així fou.
Un dia, s'instal.là a la caseta abandonada en aquell espai natural una okupa que venia de lluny i de fora. Aviat es va saber que aquella vella tenia uns costums rars, com ara esguardar el cel tota vestida de lila, parlar amb els gats, crear estranyes escultures aprofitant les deixalles de l'indret,...
Sota la influència del batlle, als vilatans els desagradà la presència d'aquella ja-li-deien bruixa, no era benvinguda. El poble vivia de l'hosteleria i allò donaria mala imatge al turisme, centrat més avall, davant del mar.
L'alcalde no va parar fins descobrir que aquelles terres pertanyien a una dona que feia anys i panys que no se'n cuidava, immersa en dimensions diferents. Una boja, vaja. Una altra trastocada.
Pocs mesos van passar fins que, finalment, l'anciana okupa va ser desallotjada per un ample dispositiu policial enviat per la Casa de la Vila. La gent mirava, xiuxiuejava i aplaudia.
Estranya estrangera esbandida, feina feta, l'alcalde somreia satisfet a la sala gran de casa seva. Llavors van trucar a la porta i, tenint el servei aqueferat i la senyora amb les filles de botigues, va obrir ell. Davant seu, una dona gran, rebregada com una pansa seca, amb uns ulls vius i encesos, li engegà:
-Has expulsat de la meva propietat la meva ànima bessona, artista desemparada. Maleït, això li ha suposat la mort. L'has feta grossa. Se t'han acabat els 'guiris', vindran calamitats, oh i tant, el sector hoteler que et manté se n'anirà a fer punyetes. I tu, descendent d'emigrants que van venir amb una mà al davant i una altra al darrere, n'ets la perversa causa. Finaràs pobre i amb l'efecte mirall de 'tal faràs, tal...'.
I així fou.
Comentaris
-
la diferent[Ofensiu]Atlantis | 29-08-2024
La premonició que fa a l’alcalde no sé si es complirà, però el relat ens fa veure que no ens recordem d’allò que hem viscut nosaltres, quan ens convé. L’alcalde, descendent d’emigrants, no té cap recança en fer a fora “la bruixa”. També ens explica que tothom que és diferent ens fa por i l’estigmatitzem. Per això La bruixa representa l’estrany, l’estranger.
l´Autor

300 Relats
139 Comentaris
98823 Lectures
Valoració de l'autor: 9.92
Biografia:
"-No m'ha conegut!-Això és que mai t'havia vist"
"En el moment de morir estava disposada a estimar"
(del film francès 'L'hérisson', que no és un film suprem, però en vaig extreure això).