Cercador
Dones al poder!
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
DONES AL PODER!
La guerra de Ucraïna m'ha inspirat una novel·la.
Una organització clandestina de dones russes volen canviar les coses. Posen en pràctica un pla: infiltrar-se al Kremlin amb una serie de propostes que són rebutjades, així i tot, no es conformen amb la negativa. Havien rebut entrenament, tant de defensa com d'atac i estan disposades a tot. La lluita és aferrissada, però al final guanyen. Els mandataris deposats són enviats al Tribunal de la Haia i la guerra s'acaba immediatament. Llavors, a Rússia, celebren eleccions lliures. Són dones les escollides, comencen a governar escoltant a tothom, consensuant i pactant. Aviat el seu exemple s'escampa: Afganistan, Síria, Israel... Les dones prenen el poder!
La inspiració em va venir pel record del viatge que vaig fer a Rússia en plena guerra de Txetxènia. Nàdia, la nostra guia en Moscou, tenia un fill al front. Vam fer amistat i vam mantenir el contacte per mail durant un temps, fins que la van detenir per participar en una manifestació de protesta contra aquella absurda guerra. Per uns amics comuns sé que va estar a la presó, va perdre la feina i el seu fill va tornar de Txetxènia viu, però destrossat psicològicament. Malgrat tot, conserva les conviccions més vives que mai. Estic segura que hi ha moltes dones com ella.
Arribo a Belgrad, el seu aeroport és dels pocs que opera diàriament amb Moscou. En el consolat rus, demano el visat.
—Motiu del viatge?
—Soc escriptora. Vull escriure sobre els orígens de Moscou. És una ciutat fascinant.
Demanen on m'allotjaré i truquen per telèfon a l'hotel per comprovar que, efectivament, hi havia una reserva al meu nom. També s'informen per internet de la temàtica de les meves novel·les.
Per sort “Dones al poder”, encara no ha sortit al públic i no en troben cap ressenya.
—Veig que ha escrit sis novel·les d'aventures i una més intimista. Doncs cap problema. Bon viatge i bona estada al nostre país.
A l'avió penso en la Nàdia que m'està esperant. No sabem fins on podrem arribar. Però ho intentarem.
Pseudònim:
Estefania Guerra
La guerra de Ucraïna m'ha inspirat una novel·la.
Una organització clandestina de dones russes volen canviar les coses. Posen en pràctica un pla: infiltrar-se al Kremlin amb una serie de propostes que són rebutjades, així i tot, no es conformen amb la negativa. Havien rebut entrenament, tant de defensa com d'atac i estan disposades a tot. La lluita és aferrissada, però al final guanyen. Els mandataris deposats són enviats al Tribunal de la Haia i la guerra s'acaba immediatament. Llavors, a Rússia, celebren eleccions lliures. Són dones les escollides, comencen a governar escoltant a tothom, consensuant i pactant. Aviat el seu exemple s'escampa: Afganistan, Síria, Israel... Les dones prenen el poder!
La inspiració em va venir pel record del viatge que vaig fer a Rússia en plena guerra de Txetxènia. Nàdia, la nostra guia en Moscou, tenia un fill al front. Vam fer amistat i vam mantenir el contacte per mail durant un temps, fins que la van detenir per participar en una manifestació de protesta contra aquella absurda guerra. Per uns amics comuns sé que va estar a la presó, va perdre la feina i el seu fill va tornar de Txetxènia viu, però destrossat psicològicament. Malgrat tot, conserva les conviccions més vives que mai. Estic segura que hi ha moltes dones com ella.
Arribo a Belgrad, el seu aeroport és dels pocs que opera diàriament amb Moscou. En el consolat rus, demano el visat.
—Motiu del viatge?
—Soc escriptora. Vull escriure sobre els orígens de Moscou. És una ciutat fascinant.
Demanen on m'allotjaré i truquen per telèfon a l'hotel per comprovar que, efectivament, hi havia una reserva al meu nom. També s'informen per internet de la temàtica de les meves novel·les.
Per sort “Dones al poder”, encara no ha sortit al públic i no en troben cap ressenya.
—Veig que ha escrit sis novel·les d'aventures i una més intimista. Doncs cap problema. Bon viatge i bona estada al nostre país.
A l'avió penso en la Nàdia que m'està esperant. No sabem fins on podrem arribar. Però ho intentarem.
Pseudònim:
Estefania Guerra
Comentaris
-
Dones d'arreu[Ofensiu]Atlantis | 06-05-2022
Ho centres en la guerra de Ucraïna, tan actual ara, però expliques la força de les dones, que pot ser un bon tema com a novel·la. Qualsevol guerra és absurda i una manera no raonable de dirimir els conflictes. També mostres la diferent cara de les persones, dones en aquest cas, independent de que siguin Russes, Sirianes, Ucraïneses...Sempre hi ha què diferenciar els dirigents amb el poble. I sí, probablement si les dones estiguessin al poder les coses anirien una mica diferent.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 03-05-2022
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Gràcies per participar.
Comissió XII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
297840 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!