Dol

Un relat de: aleshores
No podia dur, la mort, el seu sudari!
i, tot així, m’he corprès
en gitar-me, tot sol, al nostre llit.

“Crec que ens hem estimat”, li ha havia dit
- tot allargant-li la ma per enllaçar-li la seva.
No em va respondre ja com qui renega
d’aquesta incerta frase,
tot fent-se càrrec del seu valor en mi.

I per més que he treballat, ja en debades,
l’esforç que he fet és poc, potser fa riure
vist tot allò que ella em va donar:

Molt més profund que el seu sentir
jo no hi nadaré mai.

I em trobo em part com un lladre de vida
mentre rego son roser de vellut a l'estil de son pare,
i ella es torna de cendra sota el foc.

Comentaris

  • Lladre de vida[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 28-07-2022 | Valoració: 10

    Escriure poesia per consolar el vuit de la mort. Un lladre de vida que no podem evitar. Que dur, però quines frases més boniques ens escrius. Una abraçada ben forta.
    Aleix

  • Un mal moment[Ofensiu]
    Joan Colom | 27-07-2022

    a dos dies vaig enviar el comentari "Curiositats" a l’últim relat que havies publicat, que encara era "Presenciant la violència invisible". Com que tu havies fet el comentari "Maquis" al meu relat "Dues novel·les" on parlava de la novel·la "La sega", de Martí Domínguez, volia compartir amb tu la troballa que havia fet en aquest text.

    Avui he tornat a la teva pàgina de Relats i m’he quedat de pedra amb dos poemes teus que m’han colpit, no tant com a poemes com per la sensació d’amarga realitat que traspuen. Hi ha situacions en què les paraules no hi poden fer res. La ferida és recent i només els temps podrà cicatritzar-la. Però si necessites anar omplint les teves hores amb continguts que et distreguin dels records, et convido a trobar l’anacronisme que vaig trobar a "La sega".

  • què bonic!!![Ofensiu]
    Atlantis | 27-07-2022

    Què bonic! he dit en veu alta quan he acabat de llegir-lo. Records a la nit quan te n’adones que el llit és buit. Amb senzilles paraules i un toc d’humor, inclús, rememores l’amor que us tinguéreu i que no tornarà.

    Fantàstic el vers final: i ella es torna de cendra sota el foc.

  • Acceptació[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-07-2022

    Sempre costa acceptar quan se'n va algú a qui hem estimat i segurament seguirem estimant. El dol és dur , però l'hem de passar.

    Cordialment

    Rosa.

  • Prou bé | 26-07-2022

    Dol profund per la pèrdua que sempre, sempre és irreparable, malgrat que... Dins la boira cal avançar!

    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: