Dol

Escriure poesia per consolar el vuit de la mort. Un lladre de vida que no podem evitar. Que dur, però quines frases més boniques ens escrius. Una abraçada ben forta.
Aleix

a dos dies vaig enviar el comentari "Curiositats" a l’últim relat que havies publicat, que encara era "Presenciant la violència invisible". Com que tu havies fet el comentari "Maquis" al meu relat "Dues novel·les" on parlava de la novel·la "La sega", de Martí Domínguez, volia compartir amb tu la troballa que havia fet en aquest text.

Avui he tornat a la teva pàgina de Relats i m’he quedat de pedra amb dos poemes teus que m’han colpit, no tant com a poemes com per la sensació d’amarga realitat que traspuen. Hi ha situacions en què les paraules no hi poden fer res. La ferida és recent i només els temps podrà cicatritzar-la. Però si necessites anar omplint les teves hores amb continguts que et distreguin dels records, et convido a trobar l’anacronisme que vaig trobar a "La sega".

Què bonic! he dit en veu alta quan he acabat de llegir-lo. Records a la nit quan te n’adones que el llit és buit. Amb senzilles paraules i un toc d’humor, inclús, rememores l’amor que us tinguéreu i que no tornarà.

Fantàstic el vers final: i ella es torna de cendra sota el foc.

Sempre costa acceptar quan se'n va algú a qui hem estimat i segurament seguirem estimant. El dol és dur , però l'hem de passar.

Cordialment

Rosa.

Dol profund per la pèrdua que sempre, sempre és irreparable, malgrat que... Dins la boira cal avançar!

Amb total cordialitat