Divertimento en Si M.

Més aviat tota una simfonia, el que ens presentes, amb aquests canvis de color, i aquestes metàfores complicades... sí, no és senzill llegir-te. Potser un pèl massa recarregat pel meu gust; però no vull jutjar abans d'hora: et continuaré llegint.

M'ha agradat especialment una de les estrofes, la penúltima, crec.

pero jo no vull compassió
tampoc ser capità
i molt menys una festa, i molt menys una celebració...

Veig honestedat descarada en les teves paraules, confessions de nit, perverses quasi, que ens presentes com un últim desig...

només vull una miqueta d'aquella imatge, si, d'aquella on s'entreveu un pit de dona fatal i odiosa amb la seva muntanyeta-lletosa-sangonosa, mugronet tímid, pàl.lid de pànic, i el seu rostre fantasiós... gaudir d'aquest poquet de llibertat... apagar i matar per sempre el meu cor.

M'agrada especialment la última frase de tota aquesta lletaania que escrius:

sentir les estelles d'una porta interior de fusta que no em permet entrar a la teva habitació per respecte, clavades al meu membre i al meu ull dret, amb el qual et miro per un foradet, òrgans enganxats a aquesta porta per voler apropar-me a tu. vesteix-te i oferèixe'm una cadira, un quadre i una benvinguda.


Anant a un espai més tècnic, hi trobo a faltar les majúscules després dels punts, a la teva literatura, i alguna coseta més, però me n'abstinc... no puc arrebassar-te la teva llibertat creativa.

Que tingui un feliç any nou, que trobis allò que busques.

-Filladelvent-

M'has deixat el cor gelat, de fet se m'ha encongit tot. És tant bò, és perfecte, és clavat!De u ni dó quin text.
Tot, de dalt a baix, cada frase!Quanta emoció, m'he ficat a la pell del protagonista, i he vist com la mar em portava, segueixo glaçada.

Paraules amenes a mi, que m'han produït un escalfred...


Gràcies, és boníssim! Enhorabona!

:) ah, i bon any!

Quantes emocions!

Gràcies pels desitjos generosos.

Igualmeeeeeent, Sergi!