Cercador
Dinyar-la sense avís
Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio- Compartir:
DINYAR-LA SENSE AVÍS
Vatua l’olla! Quina malastrugança! Just ara que estava a punt d’acabar un relat que em reportaria un bocí de fama, m’he hagut de morir. És cert que tothom acaba patint els estralls del temps, que ja no estic per llençar coets, encarcarat per la manca d’exercici, però encara no repapiejo com un vell rondinaire i conservo prou lucidesa com per expressar-me amb claredat. És obvi que per l’edat ja em tocava, però no estava preparat, coi. La Parca ha vingut a buscar-me sense admetre excuses ni dilacions. Lògicament ningú vol dinyar-la. És llei de vida, però hi ha moments menys adients que d’altres. Ja sé que només són quatre dies que cal esprémer per treure’ls suc. Tot i així, jo encara volia donar guerra. Amb l’ego pels núvols em resistia a abaixar el teló perquè la vida és massa preciosa.
Tanmateix val a dir que sempre he viscut molt de pressa i he anat de bòlit, així que confio que el meu esperit continuï enredant la troca, fins i tot quan durant el meu funeral deixi amb un pam de nas a propis i estranys que vetllin les meves despulles per retre’m un pòstum homenatge, a fi d’anar directament als verals celestials a tafanejar per allà dalt.
Ara que soc mort, he esdevingut una ànima assossegada i sense cos en pocs embolics em puc ficar. Als llimbs on vivim faig retrobaments i coneixences amb altres ànimes que busquen el caliu de companyia. Ves per on, mai és tard per fer amistats!
Pseudònim:
David dels Alfacs
Vatua l’olla! Quina malastrugança! Just ara que estava a punt d’acabar un relat que em reportaria un bocí de fama, m’he hagut de morir. És cert que tothom acaba patint els estralls del temps, que ja no estic per llençar coets, encarcarat per la manca d’exercici, però encara no repapiejo com un vell rondinaire i conservo prou lucidesa com per expressar-me amb claredat. És obvi que per l’edat ja em tocava, però no estava preparat, coi. La Parca ha vingut a buscar-me sense admetre excuses ni dilacions. Lògicament ningú vol dinyar-la. És llei de vida, però hi ha moments menys adients que d’altres. Ja sé que només són quatre dies que cal esprémer per treure’ls suc. Tot i així, jo encara volia donar guerra. Amb l’ego pels núvols em resistia a abaixar el teló perquè la vida és massa preciosa.
Tanmateix val a dir que sempre he viscut molt de pressa i he anat de bòlit, així que confio que el meu esperit continuï enredant la troca, fins i tot quan durant el meu funeral deixi amb un pam de nas a propis i estranys que vetllin les meves despulles per retre’m un pòstum homenatge, a fi d’anar directament als verals celestials a tafanejar per allà dalt.
Ara que soc mort, he esdevingut una ànima assossegada i sense cos en pocs embolics em puc ficar. Als llimbs on vivim faig retrobaments i coneixences amb altres ànimes que busquen el caliu de companyia. Ves per on, mai és tard per fer amistats!
Pseudònim:
David dels Alfacs
Comentaris
-
avisar abans[Ofensiu]Atlantis | 10-04-2023
Sí, és una molt mala sort morir-se en segons en quins moments...com ara aquest a punt de ser finalista i/o inclús guanyador del concurs de Relats. Original relat.
-
Relat rebut[Ofensiu]Concurs ARC de microrelats a la Ràdio | 05-04-2023
Relat rebut correctament. Entra a concurs.
Recorda, ja no el pots esborrar!
Qualsevol dubte contacta amb nosaltres en el nostre correu:
concursos.arc@gmail.com
Gràcies per participar.
Comissió XIII Concurs ARC de microrelats
l´Autor
Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
695 Relats
1206 Comentaris
293785 Lectures
Valoració de l'autor: 9.59
Biografia:
Descripció
D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.
Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.
Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.
Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!
Agrupació de Relataires en Català
SOM LLENGUA VIVA!!*!!