Deu et Guaidí

Un relat de: aleshores
Oh! tu, mariacorina, o mariapecorina, deu et Guaidí, que t’assembles a la pecora només en el blanc del seu formatge.

Tu només pots ser blanca i rica; mai tindràs l’honor i la decència de ser india o afroamericana, gent que treballa i sua la pela i no es venta tot el dia i se la pela.

«Adorarle para ti fue religión» - parafrasejo la música -i només pots servir de palanganera al gran desvirgador – no dic de qui per pudor – blanc, el del fal·lus sempre ert.

Madur que per sort té trets negres, així com és llarg i conductor d'autobús,
al sud dels Eua, els ous li tallarien alguns - que hi ha gent molt feta malbé a tot arreu -, com a aquell, que (ara direu: mentida! No po ser! Pregunteu-li, doncs, a Domenico Losurdo) li van obligar menjar-se’ls davant el públic present.

No se salvarien ni madurs, ni verds tampoc si topessin amb KKK, com el pobre esmentat dels ous. K de Kadja Kallas, ja està dit! Quina colla de valkiries de les WaffenSS, començant per Guonderleyer i acabant per la metsolas, o acompanyades.

Mariapecorina, potser et faràs massa gran per més que et tibis les arrugues de la cara; potser no veuràs madurar la fruita de la petita Venècia o Veneçuela que ha resultat més gran del que sembla per la teva gola. Deu et Guaidí.

A tu, i el que representes, et dic A PPC, sent la darrera paraula, cul. No beuràs cafè a la cràtera de la seva madura calavera filladebuda i tossuda llepaC.

Premia nobel del sarau, tu? o del gripau...Que els reis del mambo de la raça pura: «te devuelven tu promesa de adorarles», no tens futur.

Comentaris

  • Comentari i nota informativa.[Ofensiu]
    Joan Colom | 14-12-2025

    No sento cap simpatia per Nicolás Maduro, però menys encara per l'autoanomenada oposició democràtica d'aquell malaurat país, i moltíssim menys per la lideresa que ha rebut el Nobel de la Pau i que és tan patriota que celebra la ingerència militar del Gendarme d'Occident.

    En relació a la pel·lícula de l'Anthny Quinn que esmentes en el teu comentari a "Els expulsats", de SrGarcia, és "Los dientes del diablo" (Nicholas Ray, 1960) i n'hi ha una japonesa, "La balada de Narayama" (Shôei Imamura, 1983), que també tracta d'una tradició implacable amb els vells.

  • Agraïment[Ofensiu]
    Nèlida | 07-12-2025

    Gràcies pel teu comentari sobre el meu relat "Manual d'ús per a la fi del món". Estic d'acord amb el que dius: a estones, l’acumulació d’imatges i conceptes fa que el text fregue la saturació i deixe fora el lector. En soc conscient. Prenc nota, i segurament en algun moment tractaré de polir-lo una mica més. I ja posats, et diré que aquest relat teu m'ha fet somriure: trobe que és una diatriba ferotge i exuberant, amb imaginació verbal desfermada i mala llet.
    Una abraçada.

  • Agraïments [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-12-2025

    Bona vesprada: Aleshores.
    Gràcies per comentar-me el meu relat "El perfil del secret" i la teua bona opinió.
    Veig que no en dones les gràcies per haver-te llegit el teu relat.
    Que passes una bona vesprada.
    Cordialment.

  • Samt Llorens. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 04-12-2025

    M'ha impressionat aquest relat, on descrius l'assalt.
    Descrius des d'un puntut, que no té futur. Té un to humorista, que m'ha fet gràcia.
    M'alegre de llegir-te nou.
    Ho descrius un tan surrealista.
    Enhorabona. Aleshores.
    Ens seguim llegint.
    Cordialment.

  • Quan el senzill engsnys...[Ofensiu]

    M’ha fet somriure molt el teu relat! És molt divertit veure com mostres que la gent intel·ligent a vegades es complica la vida inventant teories, mentre que la raó real és molt més simple. M’agrada com combines humor i ironia, i com deixa pensar sobre com ens obsessionem amb el que no cal.

  • Guaidí[Ofensiu]
    SrGarcia | 02-12-2025

    Ja d'entrada, no entenia el títol; pensava que podia ser un error, però ja es veu aviat que no.
    Fas focs artificials distorsionant els noms, costa una mica entendre-ho.

    Un relat molt agressiu, potser amb raó: el classisme és un mal molt estès a alguns països sud-americans.

    Això del premi Nobel sí que és de traca; em va deixar garratibat