Desconcert

Desconcert

Em desperto, no amb el so estrident del mòbil com habitualment, sinó amb una barreja de fred i d’incomoditat estranya. Després d’uns moments d’incertesa m’incorporo i me n’adono de que estic sola en una habitació que desconec. Al meu voltant no hi ha absolutament res. Unes petites finestres a prop del sostre em permeten veure que es de dia, però degut a la seva alçada, no puc veure l’exterior. On dec ser, em pregunto?
Com que soc conscient que no estic vivint un malson, intento buscar sense trobar-la alguna explicació a la situació en que estic immersa. El silenci en aquest espai nou per a mi és absolut. Miro al meu voltant. L’habitació no gaire gran, té dues portes col•locades una davant del altre. Faig unes passes per anar a la que em sembla més a prop. Hi veig escrit en un rètol fet amb lletra d’impremta “Entrada”. No recordo haver-la obert per entrar, em dic a mi mateixa. Reculo cap a l’altre porta on un rètol semblant diu “Sortida”. M’acosto el més sigil•losament que puc a cada una de les portes per tractar d’escoltar algun soroll o veus que em puguin donar alguna pista del que hi pot haver al darrera. El silenci continua sent aclaparador.
El temps va passant i el neguit de viure una situació eminentment absurda va en augment. He de decidir quines de les dues portes he d’obrir per sortir d’aquell atzucac. Que m’hi trobaré al darrera? A la que posa “Entrada” hi hauran la meva casa, la família, els amics?
I a la de “Sortida”? La curiositat sembla que em pot per uns moments. No sempre es presenta una oportunitat com la que ara tinc a l’abast de la mà. Em deixo enllaminir per uns moments amb l’idea de conèixer un món diferent, viure experiències noves que ni tant sols puc imaginar. Si tingués una moneda penso, ho podria decidir a cara o creu…
El temps sembla que s’ha aturat. Començo a tenir fred, molt fred. Amb nerviosisme vaig d’una porta a l’altre per tractar de descobrir algun indici que m’ajudi a decantar-me per una de les dues. Els dubtes però finalment s’esvaeixen i la possible certesa venç a la incertesa, o com diu la dita, més val boig conegut que savi per conèixer i amb un gest decidit, faig girar el pany que em portarà al meu mon de sempre.
Sento unes veus conegudes preguntem-ne on m’havia ficat, que feia estona que em buscaven. Ja pensàvem que havies desaparegut sense deixar ni rastre. Recordes l’Alexis i el Ulisses que vàrem conèixer aquest estiu a Grècia? Han vingut uns dies de vacances i hem quedat per sortir aquest vespre a sopar plegats. Tenen moltes ganes de tornar-te a veure…
Ara mateix vinc, els hi responc alleugida i us explico la historia més increïble que m’ha passat mai. Tinc moltes ganes de saber que hauríeu fet vosaltres en el meu cas…
Tu sempre amb les teves fantasies em diuen, quan deixaràs de somniar desperta ?