Des de dalt

Cada quatre anys ens enssarronen un altre cop, i nosaltres en un etsocac sense sortida els tornem a votar, perquè si no ho fessim s'hi asseurien igualment a la seva cadira, i nosaltres massa ocupats guanyant-nos la vida no podem canviar el món. Desgracia de societat que ens empeny a deixar la solució en mans dels mateixos ineptes que ens han enfonsat!!!!!!!

i pacífica però aquest tema de la política em faria cridar de indignació. L'altre dia , un amic em va enviar un article que parlava d'una casa, millor dit una espècie de palau que té Felipe González a Tánger.I I com ell tots els que ocupen alts càrrecs, mentre els honrats pares de família ja no saben què fer per poder donar menjar als seus fills.
Amb la teva mestria habitual poses perfectament el dit a la nafra.
Una carinyosa abraçada, copernic !

a més grups perfectament controlats pels de dalt s'infiltren i són aquests els que provoquen aldarulls i desprès s'amaguen, deixant la sensació de que son els indignats els causants. Va ser un membre d'aquest grup el que va retirar un gos pigall del costat del seu amo invident, un diputat. Però els diaris es fan ressò del que diuen els "homes bons" : que ha sigut el grup dels "rastaflautes"

...tot es veu millor des de dalt. I amb la butxaca i el pap curulls encara més. I, si no sen'n té prou, potser caurà un sou vitalici, que serà la salvació d'aquests pobres ciutadans i ciutadanes no de primera, sinó de classe excepcional.

Visca les butifarres i els xoriços!


d.

Sense escarafalls ens dibuixes el mapa de la situació. Ni una paraula sobrera. L'últim paràgraf, genial. Et felicito pel ritme, la claredat, i la gràcia.

I per aquests anys que fa que ets a RC. I que en facis molts més, per alegria dels teus lectors, com aquesta que ho és, amb tot el carinyu,

silvia

... que diuen que no sobren metges, no sobren professors, no sobren... sobren polítics i xoriços. I entro a RC i em trobo amb aquest assaig.

Comparteixo el que expresses tu i el que el comenta la Mercè. Només afegeiria que em sembla esplèndid el tercer paràgraf. Cada quatre anys baixen, per tornar a contemplar-nos des de dalt.

Ens seguim llegint,

Núria

I també des d'aprop i des de luny. Des de tots els angles possibles aquests exemplars dels quals parles exhibeixen una miopia galopant. I el pitjor de tot és que no els passa pel cap renovar aquestes ulleres de cul de got que portaran durant quatre anys. I, és clar, fer-ho suposaria una despesa alarmant!
Molt encertada la repassada que has fet de la moguda social que estem vivint i dels polítics que l'han provocada.
Des de L'Escala t'envio una forta abraçada i et felicito per aquests gairebé mil comentaris que has rebut.

Mercè