Delícies

Deixa unes noves pinzellades damunt de la fusta i hi afegeix mitja dotzena de figures al conjunt, cadascuna més estrafolària. Les copia del quadern dels esbossos, que ha anat recopilant al llarg de la darrera visita. No s'atura a pensar en llurs anatomies ni en l'evolució que han sofert per arribar a l'aspecte que tenien en trobar-los. S'afanya perquè el temps corre i s'aproxima l'hora de la nova trobada. A més, necessita més models per emplenar aquest Jardí que li bull dins del cap, un món d'éssers impossibles i prou originals per astorar qui els observi quan el tríptic s'hagi enllestit. Entre la realitat i el somni, les criatures vagaregen en el lliure albir d'un Déu que els permet moure's però que, alhora, els ajusticia sense misericòrdia. I, enmig d'aquesta alquímia de cromatisme i de formes oníriques, cada nou element és celebrat com un descobriment ofert a la humanitat futura, junt amb l'enigma del significat veritable. Tanca de nou els plafons i el globus terraqüi que hi apareix ja és prou complex d'entendre's i somriu: aquest només és un bri de dificultat dins el cosmos que creix i augmenta en el seu interior, on l'Edèn i l'Infern gairebé es toquen i es complementen. I les Delícies, en el seu centre, es multipliquen i proliferen, com exemplars únics en la imaginació de l'artista.

Hieronymus surt al carrer i s'espera uns instants. Els fars d'un automòbil evidencien la pluja que cau en l'inhòspit hivern neerlandès. Les seves portes s'alcen com les ales d'una gavina i, dins seu, hi apareix en Marty McFly. A punt de pujar al vehicle del seu intrèpid amic, que la casualitat li ha brindat, i llestos tots dos per a un nou salt temporal, l'artista comprova que ha agafat grafit i quadern. Mai no se sap què pot haver-hi en els escenaris ignots on aconsegueixen raure, i la inspiració cal atrapar-la tot treballant. En un tres i no res, el DeLorean DMC-12 desapareix; d'ell tan sols en queda un lleu rastre de pneumàtics en el carrer de llambordes de la ciutat de Den Bosch.