De l'amor i altres tonteries

Un relat de: kefas

"De la vida, la única cosa que val la pena és l'amor". Vaig alçar la testa per mirar d'on havia sortit la frase. S'havia obert pas per entre el poc espai que deixaven les dents i la massa de tonyina que trituraven. La noia era bonica, panotxa i tenia pinta de poetessa irada, acabada d'arribar de Brooklyn. "L'amor per la tonyina, està clar" vaig deixar anar, posant l'accent sobre la o i arrossegant la nyina pel vel del paladar, com assaborint-la. "Ai, com amo la música i totes les belles arts!",  ignorant el meu sarcasme, va continuar, "Com m'agrada quan s'endinsen fins el fons del meu penar i allí, dolçament netegen les ferides que m'han causat  les humanes  malvestats". Mentre ho deia, m'estava mirant. Va quedar clar que jo formava part de la legió d'aquestes malvestats. I ho havia dit sense empassar-se la tonyina triturada!. Quin prodigi! I quina pedanteria! Per sort, tinc l'eina de replicar ben esmolada, però quan anava a llençar un altre dard vaig pensar que havia de canviar de tàctica. Vaig clavar la mirada en la seva pitrera.  El vestit era escotat, amb botons i força ajustat. Per la pressió de la roba semblava que els pits volguessin fugir. "A mi el que més em commou és el sofriment dels botons" vaig dir amb to burleta i aixecant força la veu.

Ara els descordo cada dia, els botons vull dir. I, tot i que la pressió que han d'aguantar és la mateixa, no penso que sofreixin. Em va temptejar sense que me'n adonés, després va entrar de cop i amb les ungles se'm va arrapar al cor,. L'amor vull dir

Ara, el que em commou és la seva veu quan, després d'aixecar-la de la cadira de rodes i asseu-re-la al llit, em diu  "De la vida, la única cosa que val la pena és l'amor".

Comentaris

  • Imprevisible[Ofensiu]
    MariaG | 20-04-2020

    Sí, l'amor és imprevisible i apareix quan menys t'ho esperes. Un final molt aconseguit. De tota manera, t'he de dir que la trobo una mica fleuma aquesta noia. M'ha agradat aquest cop d'efecte i el gir del relat que deixa una mica sorprès al lector.

  • ês preciós[Ofensiu]
    Atlantis | 20-04-2020

    Un relat preciós i ,molt ben escrit. Jugant amb el sarcasme del començament i amb l'entendridor i sorprenent final, jugant amb la pedanteria de poeta i amb el joc eròtic que desvies.

    M'ha recordat a una pel·li de Wody Allen que per enamorar a una noia, ella li parla d'ajudar els demés, com ara els que tenen lepra i ell diu alguna cosa així com.: ai si la lepra...m'encanta!! Maneres de seduir....

    Jo que no acostumo a puntuar mai, a aquest relat li posaria un 10.

    Cuida't i abraçada

  • Ostra!![Ofensiu]
    Josep Ventura | 16-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat que sorprèn, que fa pensar en el que passa pel cap en el moment d'escriure. Em sobta i m'agrada Salut

  • La pinta[Ofensiu]
    SrGarcia | 15-04-2020

    Al començament tenia mala pinta la cosa; semblava que havia de ser la demostració de cinisme d'un "enfant terrible". Has sabut jugar amb els sentiments del lector d'una manera magistral, portant-lo cap on has volgut. Potser aquest començament de tan mala pinta fa més efectiu un final tan bonic.

  • Mirada d'amor[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Un tant sarcàstic i introvertit i amb bona tàctica. Et commou molt la seua veu. És molt entretingut. L'importància de l'amor en la vida. Je je je... però en la vida cal tenir l'amor, sinó, què fem!
    Ah, sí, gràcies Kefas, pel teu amable comentari on em dius que ésuna passió. Jo poetitze i tu copses molt bé, doncs em dius que no tens clar els seus versos, però que sí t'atrapa, el meu poema de.... Els colors dels seus ulls.
    Salut. PERLA DE VELLUT

  • Ben tramat[Ofensiu]
    Naiade | 15-04-2020 | Valoració: 10

    Un relat sorprenent, divertit, irònic, un xic confús perquè no saps on anirà a parar tot plegat. Un final inesperat, un toc que supera el que n'havia esperat.

  • Amor surrealista[Ofensiu]
    Romy Ros | 15-04-2020

    Em costa entendre el teu relat. Per això el títol del comentari.
    Sí comparteixo la frase del teu/teva coprotagonista: "De la vida, la única cosa que val la pena és l'amor" : I tant!
    Una salutació sense tonteries,
    Romy Ros ;)

  • Montseblanc | 15-04-2020

    El teu relat és un d’aquells que jo anomeno “traïdor”. Comença suau, alegra, amb un punt d’ironia... El lector baixa la guàrdia, inclús somriu una mica... I al final ve la clatellada. I ara no em puc treure la imatge final del cap.

  • Botons...[Ofensiu]
    Nil de Castell-Ruf | 14-04-2020 | Valoració: 10

    L'amor mai és una fotesa quan aquest és ver. Hi ha amors enfigassats, cursis, psicosomàtics..., amors que duren de Nadal a Sant Esteve. El teu relat és com un duel d'esgrima, amb un final inesperat i alhora summament enginyós. M'ha encantat lo referent als botons...Salut, Nil.

  • Oh! l'amor[Ofensiu]
    NADINE | 14-04-2020


    L'amor mai és una tonteria. Surrealisme pur. Gràcies per comentar-me.
    Salutacions cordials,
    Nadine

Valoració mitja: 10