Cercador
De crestetes, empanadilles i pastissets.
Un relat de: Joan ColomEl restaurant, on també fan pizzes i empanades per endur-se, es diu "Trece Repulgues – Gastronomía Argentina". Intrigat per la parauleta, vaig consultar el diccionari de la RAE i em vaig assabentar que en l'espanyol que parlen a l'Argentina "repulgue" es la vora llaurada de les empanades, que en l'espanyol de l'antiga metròpoli es diu "repulgo", que l'expressió "repulgos de empanada" significa coses de molt poca importància (potser a l'Argentina en diuen "trece repulgues"?) i que en ambdós llocs existeix el verb "repulgar": fer "repulgos".
Si cerqueu "Cresta (gastronomia)" a la Viquipèdia, us trobareu que, per tancar-la un cop farcida, se segella habitualment pressionant les vores semicirculars superposades amb una forquilla posada de pla, deixant les característiques marques radials. També posa que si es fregeixen amb oli se'n diuen crestes i si es fan al forn, empanades o panades; i hi ha un enllaç a "Calzone", que és una empanada gegant o, si ho preferiu, una pizza doblegada com una empanada per damunt del farciment. Jo afegiria que de les crestes dolces en diuen pastissets, que a Catalunya estan farcides amb cabell d'àngel (excel·lents, les de Tortosa, amb gust d'anís), al País Valencià amb pasta de moniato, i que a l'Argentina les fan de les dues maneres. Però volia cridar l'atenció sobre el fet que, en català, hem d'utilitzar verbs genèrics com tancar o segellar (la cresta o l'empanada; en el pastisset s'arremanguen les vores) perquè no en tenim de més específics com el "repulgar" espanyol.
I acabo amb la nostàlgia d'olors i sabors perduts. Dels cinc als divuit anys, els diumenges dinava a casa dels avis i la meva àvia preparava sovint crestetes d'espinacs, panses i pinyons. Em ratifico en això de "crestetes" perquè eren fetes a la paella. No tinc massa clar si la seva nora, és a dir la meva mare, també preparava crestetes fregides, però recordo que, a partir del moment en què va entrar el gas butà a casa, es va llançar a fer tota mena de viandes al forn i, en concret, empanadilles d'espinacs i d'escabetx, i pastissets de cabell d'àngel, com per rescabalar-se del temps que s'havia hagut de conformar amb la cuina econòmica de carbó o amb el fogó de querosè. Ah, i us he de dir que el cabell d'àngel l'elaborava ella mateixa, a partir d'aquelles carbasses esfèriques que semblaven síndries. Jo el trobava bo però no ben bé com el de les pastisseries; anys després em vaig assabentar que els pastissers hi afegien quantitats industrials de sucre.
El responsable indirecte d'aquest relat, de "The Beatles" i de "Català i/o espanyol", tots ells simples divagacions a partir d'alguna anècdota irrellevant, és l'amic Kefas, que des del dia 11, data límit de presentació de microrelats al RepteClàssic DCCLXXXIX: BANY COMPARTIT, encara no ha publicat els comentaris amb el veredicte a hores d'ara, migdia del diumenge 20. Suposo que la coincidència amb el RPV 344: BANY, també convocat per ell, no hi haurà ajudat.
Comentaris
-
Cresres i altres menges[Ofensiu]Ginebreda | 20-10-2024
M'ha agradat molt aquest assaig gastronòmic. Voldria afegir que, en castellà, repulgo ve de pulgar, o sigui, polze, perquè les crestes o emoanades es segellen amb moviments del polze. Els pastissets, boníssims també els fan a Rasquera.
Feia molts cops crestes; de pernil, de pollastre de tonyina, però, venien dues marques de pasta base , "La cocinera" i" La catalana". Aquestes marques han desaparegut dels súpers i s'han substituït per immensos i absurds cercles de pasta gomosa de marca no t'hi fixis, que absorbeixen enormes quantitats d'oli en fregir-se. Desde aquí obro petició per a que tornin les de tota la vida i no haver de pastar a mà amb resultats dubtosos. Gràcies pel assaig, Sr. Colom. Ino em faci més dentetes amb el cabell d'àngel, que també ha desaparegut del mercat detallista i també les carabasses d'aquesta mena cabellaire. -
Dolços i salats[Ofensiu]Rosa Gubau | 20-10-2024
A casa sempre es feien crestes farcides de carn, d'espinacs, de tonyina, de formatge... les trobava exquisides, rarament es menjava dolç, excepte el meu pare, que era un llaminer empedreït. Però amb aquesta informació i dades que ens has donat, m'has fet venir ganes de menjar-ne. Ja tinc un motiu més per anar a València.
Rosa. -
I els pastissets de Menorca?[Ofensiu]llpages | 20-10-2024
Els coneixeu? Els heu tastat? Jo els trobo deliciosos si estan cuits al punt, ni massa flonjos , ni massa durs. Agraït per obrir-nos la gana als que som llaminers de mena!
-
farcits[Ofensiu]SrGarcia | 20-10-2024
M'ha agradat aquesta reflexió gastronòmica. Al meu poble es fan pastissets, pel seu nom sembla que vulgui dir qualsevol pastís petit, però no, és només un tipus, un farciment de confitura de cabell d'àngel, també un tipus de carabassa. Són molt famosos els de Rasquera, no sé per què.
D'espinacs amb panses i pinyons també se'n fan molts farcits; el més senzill és el de farcir truites a la francesa, cobrir-les de beixamel amb formatge per damunt i gratinar-les al forn.
l´Autor
Últims relats de l'autor
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB COMBINACIÓ DE PRONOMS FEBLES.
- Pardals.
- Vint nanoocurrències sobre SUPERPOBLACIÓ.
- Hiperpotenciació.
- Sanció i represàlia.
- Sense títol.
- Edward Hopper (1882-1967).
- Vint nanoocurrències de TEMA LLIURE, AMB CASTELLANADES O HIPERCATALANADES.
- El restaurant "Mena Rojas".
- Habemus papam et mamam!
- Girar-se com un mitjó o com un guant?
- Dels ocellets a la inquietud.
- "Parenostre" (Manuel Huerga, 2025).
- Impressió, sol de tarda.
- Trenta nanoocurrències sobre GRAPA.