De crestetes, empanadilles i pastissets.

M'ha agradat molt aquest assaig gastronòmic. Voldria afegir que, en castellà, repulgo ve de pulgar, o sigui, polze, perquè les crestes o emoanades es segellen amb moviments del polze. Els pastissets, boníssims també els fan a Rasquera.
Feia molts cops crestes; de pernil, de pollastre de tonyina, però, venien dues marques de pasta base , "La cocinera" i" La catalana". Aquestes marques han desaparegut dels súpers i s'han substituït per immensos i absurds cercles de pasta gomosa de marca no t'hi fixis, que absorbeixen enormes quantitats d'oli en fregir-se. Desde aquí obro petició per a que tornin les de tota la vida i no haver de pastar a mà amb resultats dubtosos. Gràcies pel assaig, Sr. Colom. Ino em faci més dentetes amb el cabell d'àngel, que també ha desaparegut del mercat detallista i també les carabasses d'aquesta mena cabellaire.

A casa sempre es feien crestes farcides de carn, d'espinacs, de tonyina, de formatge... les trobava exquisides, rarament es menjava dolç, excepte el meu pare, que era un llaminer empedreït. Però amb aquesta informació i dades que ens has donat, m'has fet venir ganes de menjar-ne. Ja tinc un motiu més per anar a València.

Rosa.

Els coneixeu? Els heu tastat? Jo els trobo deliciosos si estan cuits al punt, ni massa flonjos , ni massa durs. Agraït per obrir-nos la gana als que som llaminers de mena!

M'ha agradat aquesta reflexió gastronòmica. Al meu poble es fan pastissets, pel seu nom sembla que vulgui dir qualsevol pastís petit, però no, és només un tipus, un farciment de confitura de cabell d'àngel, també un tipus de carabassa. Són molt famosos els de Rasquera, no sé per què.
D'espinacs amb panses i pinyons també se'n fan molts farcits; el més senzill és el de farcir truites a la francesa, cobrir-les de beixamel amb formatge per damunt i gratinar-les al forn.