Crec en tu

Un relat de: magalo


No puc imaginar-te
però crec en tu.
No se si m’acompanyes
però et sento amb mi.

No ets Déu de barbes blanques,
la dolça estampa
que difumina
els temors d’infant.
Deu ser que ets energia,
com vent de tarda o com l’amor;
però em manca una mirada,
un tacte tendre mes terrenal.

Avui ara jo et prego
que em siguis guia
i no em deixis mai,
doncs al vespre en silenci
gairebé sento el teu alè,
I els meus sentits t’abracen
i amb tu s’adormen
fins l’endemà.

Comentaris

  • Pare i mare celestial[Ofensiu]
    iong txon | 25-03-2013

    Una energia amorosa, però un ésser personal, amb un cor de pare i mare, unió harmoniosa de masculinitat original i feminitat original, que es desdobla i s'encarna en Adam i Eva, i havia de residir en la seva perfecta unió harmoniosa. Malauradament, hi va haver interferències en la realització d'aquest ideal, però encara ens queda la intuïció del nostre origen diví: malgrat la nostra desconnexió del Seu llinatge original, tenim encara la connexió amb el Seu amor paternal i maternal que ens reclama. Per sort, la fe és més una intuïció i una manera de viure, que la professió d'uns dogmes o l'acceptació de doctrines.

    Una pregària compartida, una oració representativa on molts ens podem sentir identificats. Gràcies per la franquesa i la sensibilitat. M'ha agradat: També cal que hi hagi relats d'aquesta mena a RC!

    Abraçada,

    iong

  • No se on tenia el cap...[Ofensiu]
    Annalls | 20-12-2012

    ...que he passat dies i dies sense llegir-te i et tenia en ment !!!¿?. Coses humanes, suposo.
    No sabria com explicar-te els meus periples per la espiritualitad. Creient de petita, creença matada per les mateixes serves de deu, (el comportament de les monges em semblava de tot , menys el que explicaven), i aixi anar cercant, trobant i decebent .
    I no em resigno al buit, com deia Vicens Ferrer...
    Si Deu existeix seria una energia amb consciencia , al igual que cadascun de nosaltres, tan sols que mentre Ell seria el Tot, nosaltres una unitat del mateix...
    Anna

  • Jo també[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 22-11-2012 | Valoració: 10

    Jo també crec i gaudeixo de creure. Molt bona pregària magalo. M'agrada la referència dels sentits s'adormen... Bona dormida i descans.

  • Creure[Ofensiu]
    elenam | 16-11-2012 | Valoració: 10

    Un poema ple d'esperança i d'amor. Tots necesitem creure, sentir que hi ha alguna cosa que ens empeny i ens ajuda. Bon poema!!!
    Abraçades

  • Ens han creat un patró! [Ofensiu]
    Gemma Matas Gustems | 07-11-2012 | Valoració: 10


    M'ha agradat molt el teu poema Marta.
    Més d'una vegada he pensat i cada cop més, en la frase que sempre hem sentit "Deu és tot", llavors, si és així, perquè pensar en un patriarca amb barba blanca?
    La imaginació és lliure i pròpia de cadascú. Deu ens el podem imaginar de moltes maneres, si és un TOT, perquè seguim creient en aquella imatge que ens imposa la Bíblia???

    Una abraçada.

    Gemma

  • Quan els dubtes[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-11-2012

    s'apoderen de la nostra ment , preguem a un Deu , no de barba blanca ni aspecte físic , però que ens és tan necessari.
    Un poema que traspua humilitat i desig de fe.
    Una abraçada ,magalo.

  • poesia[Ofensiu]
    josepmaria | 04-11-2012

    ...doncs al vespre en silenci gairebé sento el teu alè i els meus sentits t'abracen i amb tu s'adormen fins l'endemà

    em sembla preciós

  • Una pregària[Ofensiu]
    Atlantis | 03-11-2012

    a un Déus fet a la teva (a la nostra mida). Aquesta necesitat de trobar l'esència de les coses, allò que ens dona energia...

    Molts poetes han escrit Credos a Déu, des de la Fe convencional, desde la fe personal o des de la no fe.

    A mi particularment m'agrada molt el poema de Palau i Fabra ( no sé si el coneixes) que diu així:

    Cant espiritual

    No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure en tu, que sovint parlo i t’imploro com si existissis.

    Tinc tanta necessitat de tu, Senyor, i que siguis, que arribo a creure en tu —i penso creure en tu quan no crec en ningú.

    Però després em desperto, o em sembla que em desperto, i m’avergonyeixo de la meva feblesa i et detesto. I parlo contra tu que no ets ningú. I parlo mal de tu com si fossis algú.

    ¿Quan, Senyor, estic despert, i quan sóc adormit? ¿Quan estic més despert i quan més adormit? ¿No serà tot un son i, despert i adormit, somni la vida?¿Despertaré algun dia d’aquest doble son i viuré, lluny d’aquí, la veritable vida, on la vetlla i el son siguin una mentida?

    No crec en tu, Senyor, però si ets, no puc donar-te el millor de mi si no és així: sinó dient-te que no crec en tu. Quina forma d’amor més estranya i més dura! Quin mal em fa no poder dir-te: crec.

    No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, tot el meu ésser pugui dir-te: Ets.


    Josep Palau i Fabre,

  • aprop[Ofensiu]
    Xunxi | 03-11-2012 | Valoració: 10

    M’agrada molt el teu vers, la proximitat, l’alè i la llunyania de la no presencia,,,molt ben descrit

  • Costa desaferrar-se d'imatges estipulades amb l'engranatge social...[Ofensiu]
    Mena Guiga | 02-11-2012

    ...de Déus d'aspecte humà asseguts en trons dins de cúmuls ben blancs.
    I gent que, al seu torn, suposo es desenganxen de Budes d'orelles llargues que si les poses horitzontals poden servir per estendre la roba!
    I més en podria contar!

    Jo vaig entenent -costa, eh?- que venim d'una 'font' on retornarem, tot ve d'allà, tot l'existent i tot torna a sortir d'allà i el bé i el mal no existeixen, tot és una suma. Però d'aquesta visió més aviat oriental em MOLESTA que qui gent tipus Hitlers i Napoleons tinguin el mateix tracte que, posem per cas, tu o jo (sense arrogància de bona persona, pel que fa a mi, hehe). I llavors et vénen amb allò d'altres vides per tal d'arranjar les mal dutes...uhm...tampoc. Tampoc del tot.
    Aleshores...ni el cristià ni el no cristià. El convenciment de quelcom molt gran en què confiar. Ens cal confiança, amor, consol. I un déu ha de tenir aquestes virtuts.

    El trobarem!

    Mena (i no és ni masculí ni femení, of course!)

  • Sinceritat interior[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 02-11-2012 | Valoració: 10

    La sinceritat interior que ens acompanya o que voldríem que ens acompanyés, més a prop, més terrenalment. Potser hi ha una mancança sincera, el primer pas pel retrobament. Un poema d'amor, humà o religiós, un prec d'acostament, d'escalf, de necessitat. Magnífic, Magalo. Una abraçada.

    Aleix

  • Enyorança?[Ofensiu]
    Jordi Abellán Deu | 02-11-2012

    Em sembla detectar en el teu relat un desencís de la figura del Déu cristià, al que estem acostumats a posar-li la figura humana de un patriarca amb barba blanca i rostre bondadós.

    Sembla que el substitueixis per un concepte d’energia universal?

    En qualsevol cas queda una crida a una figura més propera i tangible dins d’un sentiment de nostàlgia i soledat.

    M’ha agradat la teva manera d’expressar-ho.... si és que he entès en les teves paraules els teus sentiments.

Valoració mitja: 10

l´Autor

magalo

163 Relats

484 Comentaris

115961 Lectures

Valoració de l'autor: 9.94

Biografia:
Terrassa,
En el mar de les paraules, jo vull aprendre a pescar
Agraeixo molt els vostres comentaris i rectificacions.
Soc feliç si ho és la meva gent. Vosaltres ja en formeu part.

Marta
mgalobardes2@gmail.com