Cosmopolita

He crescut al Penedès feliç com un gínjol amb les muntanyes de Montserrat d’escenari vital. L’escalf del sol, el pas del temps i la fertilitat de la meva terra m’aporten un potencial natural del qual em sento orgullós. He anat adquirint força, consistència i maduresa que s’han vist reflectits en el meu cos, el qual, amb l’edat, va sent més i més rabassut. Tanmateix, he mantingut i perpetuat -al menys jo em considero així- un caràcter dolç i tenaç.

Aquests darrers temps la meva sàvia s’ha anat omplint d’un regust aventurer. He pensat sovint en marxat lluny per descobrir nous horitzons. I per sort he pogut acomplir els meus somnis. Per això, quan em transportaren fa poc amb totes les meves arrels, llarguíssimes per cert, a una rotonda de nova construcció em vaig sentir pletòric. Ha estat un canvi radical en la meva existència.

Ara, de dia i de nit, a tota hora, observo moltíssima gent que circula amunt i avall. La meva quotidianitat s’ha omplert de molta vida. Un munt de cotxes, camions, bicicletes, gent caminant pels vorals de la carretera, tot gaudint del paisatge, em veuen i els veig a l’entrada del meu poble. No sé si em miren, si es fixen en mi, però jo sí que m’adono del munt de persones que m’envolten i tant de bo valorin la meva existència i la meva presència, humil, però essencial.

Certament, puc afirmar amb convicció i amb orgull de país, que em sento un cep cosmopolita.