Cercador
Comiat de solter
Un relat de: Montserrat Agulló BatlleSabeu que? vaig començar dient en el comiat de solter del Frank, quan les copes ja havien començat a fer efecte i estàvem esperant a que fos l’hora per entrar al local de moda d’ambient gay en una nit que prometia ser llarga.
Davant la curiositat que la meva pregunta va suscitar, vaig deixar anar com qui no vol la cosa: la Sofia va ser la meva primera novia. Què? Va saltar el Frank, com es que ella mai me n’ha dit res? I algú més de vosaltres ho sabía-ho, va preguntar? Érem una penya que feia molts anys ens coneixíem i qui més qui menys, tots sabíem les trifulgues amoroses d’uns i altres.
A la Sofia vaig continuar, la vaig conèixer al primer curs de la Universitat. Va ser un amor a primera vista. Vàrem estar sortint uns quans mesos i estava segur de haver trobat l’amor de la meva vida. Tenia tot lo que jo sempre havia buscat en una noia. Tu saps Frank, que la Sofia és una noia meravellosa. Anava a explicar més coses, quan vaig notar una mirada recalcitrant del nuvi que va fer que no expliqués segons quins detalls. I com es que la cosa no va anar endavant, va preguntar un de la colla?
Tot i sabent que estava dient una mentida com una catedral en una nit de rauxa en que podia semblar que tot era permès, posant-me per un moment solemne vaig afegir: No tingueu cap dubte, si per mi fos, avui estaríem fent el meu comiat de solter i aquest dissabte la Sofia i jo seriem marit i muller.
És va fer un silenci que es podia tallar amb un ganivet. Vaig començar a ser conscient que segurament m’havia passat de la ratlla, però com podia desfer l’engany que havia creat? Absolutament tots s’havien empassat la mentida.
Per uns moments vaig pensar amb la Sofia, que com nosaltres estaria fent el seu comiat de soltera amb les amigues. De fet només la coneixia des de que va començar a sortir amb el Frank, més o menys feia un parell d’anys. Feien tant bona parella!
El local va obrir i en Frank molt seriós va dir-nos que per ell la festa estava acabada. Que continuéssim nosaltres.
Ho tenia que fer i ho vaig fer. Ei, vaig dir amb veu prou forta i aquest cop un punt seriosa dirigint-me a la colla: però com és possible que us hagui-ho empassat tot el que he dit? no heu vist que tot era més fals que ‘un duro sevillano’? que només volia fer broma? Frank... abans però de poder-li demanar una disculpa, aquest em va etzibar un clatellot tant fort que em va deixar mig estabornit.
No m’hi vaig tornar, me l’havia guanyat a pols.
Un cop en Frank es va calmar havent deixat anar la seva ràbia, uns i altres ens varem mirar desconcertats temptejant si continuar o no amb la festa. Va ser el Frank qui va donar el primer pas i fent un gest afable ens va empentar a tots cap a dins del local que ja havia obert les seves portes.
I passats els anys, celebro no sols continuar l’amistat amb el Frank i la Sofia, sinó poder riure plegats recordant l’embolic que vaig crear aquella nit esbojarrada…
Comentaris
-
Una broma...[Ofensiu]Rosa Gubau | 29-10-2024 | Valoració: 10
molt arriscada per un comiat de solter, però amb el teu enginy i saber fer, has aconseguit un relat molt engrescador i amb un final fora de perill.
Recorda que els cometaris i els agraïments que facis a qualsevol relataire, els has de fer a la seva pàgina, sinó no el podran veure .Si et ve de gust he publicat un relat nou.
Una abraçada Montserrat.
Rosa. -
tensió[Ofensiu]Xavier Valeri Coromí | 29-10-2024 | Valoració: 10
Mentida o veritat, la història explicada pel narrador acaba bé, però durant tot el relat he estat expectant per si la cosa acabava malament. Una història molt ben pensada. Queda el dubte de si la relació entre Sòfia (núvia) i el personatge narrador és mentida. En Frank determina que millor és pensar que és mentida. Genial!!!
-
Un relat que...[Ofensiu]Prou bé | 29-10-2024
En un principi sembla anunciar un casament gay, per això del local de moda, i després he seguit pensant en quan la Sofia no es diria així i finalment he vist que ens has dut per un camí.... Ben trobat i com sempre ben escrit.
Amb total cordialitat
l´Autor
13 Relats
47 Comentaris
1438 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00
Biografia:
Montserrat Agulló Batlle. Barcelona,1946He conegut Relats en Català gràcies a la meva filla gran que, sabent la meva afició a escriure, em va animar a apuntar-m'hi.
Vaig néixer a la postguerra i recordo que a l’escola, on l'ensenyament era malauradament tot en castellà, ja m’agradava fer ‘redacciones’, algunes d’elles bastant fantasioses, segons les monges.
A la família sempre hem apreciat molt els poemes de la meva mare Mª Dolors Batlle (1910-2000). Els que va escriure de jove durant els temps convulsos de la guerra civil, transmeten amb molta força el que va representar per ella i per tants l’horror d’aquells anys. A vegades, pensant amb ella, he intentat escriure poesia, però sempre ho he trobat extremadament difícil. La narrativa és el gènere en el que em trobo més bé.
A part de relats curts he escrit dues memòries, en una explico les vivències dels dos anys en que vaig fer d’au-pair a Londres i en l’altre el dia a dia d'una joguineria de Cardedeu (El Gat Corneli).
Des de fa més de 30 anys visc a Cardedeu. Tinc quatre fills i sis nets, a qui de vegades dedico alguns dels meus escrits.
Compartir els meus relats em fa il·lusió i és alhora un repte per mi. Espero viure aquesta nova etapa com una mostra més de la meva estima per l’escriptura.