Cercador


Llista categories

Començament. [temps real de lectura: 2 minuts]

Un relat de: Joan Colom
No hauria pogut dir com s’havia fet aquella taca de tinta. Tot esperant el tramvia es mirava, desolat, els pantalons. Eren els únics que tenia una mica presentables. Se li ocorregué mirar si duia al damunt algun sobret amb llevataques, sense recordar que només servien per a taques olioses, però butxaquejà i no en trobà cap. Tampoc no tenia temps de passar per casa i treure-s’ho amb aigua i sabó, si volia arribar a casa de l’Helena a l’hora convinguda, per conèixer els pares i la germana.

Així que, un cop allà, no li serví de res resistir-se a l’oferiment de posar-se uns pantalons del pare mentre l’Helena li netejava els seus. Mentrestant, l’Elisabet, la germana petita, parlava d’aquells pantalons anomenats texans, que s’estaven imposant entre el jovent i que tenien fama de soferts: si més no pel color, si en Francesc Josep n’hagués dut, gairebé no se li hauria notat la taca de tinta; dissortadament, l’empresa on treballava obligava els administratius a dur pantalons de vestir, americana, camisa clara i corbata.

Francesc Josep estava més pendent del rostre i la veu d’Elisabet que no pas de la conversa, i mentalment els comparava amb els d’Helena, potser més guapa i de veu més ben timbrada, però força inexpressiva fins i tot en moments íntims. I quan tornà, amb els pantalons a punt perquè havia eixugat la mullena amb l’assecador, confirmà aquesta impressió: Helena l’atreia, però Elisabet semblava exhalar una aura de felicitat que s’encomanava i que li recordava la d’aquella jove actriu austríaca que feia furor a la pantalla; la primera pel·lícula encara circulava pels cines de reestrena quan la segona, continuació històrica de l’anterior, ja originava llargues cues en els d’estrena.

Havent-se acomiadat dels pares i ja al replà d’escala, Helena cridà l’ascensor i hi entrà, per acompanyar Francesc Josep fins al carrer. A punt d’entrar ell, seguint l’Helena, reculà tot d’una fins la porta que anava a tancar l’Elisabet i li estampà als llavis un petó ben humit. Minuts després, mentre esperava el tramvia, sospesava la transcendència del pas que anava a donar: miraria de no fer-li a l’Helena més mal de l’inevitable, però estava fermament decidit a deixar-la i recomençar amb l’Elisabet: començar de zero, es repetia exultant mirant a terra, mentre el pit se li eixamplava i experimentava sensacions com mai no havia sentit. I ja s’imaginava el color del cel i el perfum del capvespre.

Aquest relat ha estat presentat al Repte Clàssic DCCXLII i consta de 400 paraules —de les quals, "butxaquejar", "inexpressiu" i "carrer", a més de les tres primeres frases i l’ultima, són obligades—, segons el comptador de Microsoft Word.

Comentaris

Afegir comentari
  • Autocomentari aclaridor:[Ofensiu]
    Joan Colom | 19-02-2023

    Com que en una tertúlia de cine en què participo s’havia parlat de fer un dia comentaris comparatius entre "Sissi" (Ernst Marischka, 1955), que és a Youtube, i "L’emperadriu rebel" (Marie Kreutzer, 2022), estrenada no fa massa, a cavall de la redacció se’m va ocórrer utilitzar els noms d’aquells personatges. Potser Elisabet i Helena no provocarien cap reacció però confiava que Francesc Josep, tan poc usual a casa nostra, sí que ho faria. Però veig que ningú no s’ha adonat de la broma, i que no ha servit de res incloure en el tercer paràgraf referències a Rommy Schneider i als films "Sissi" i "Sissi emperadriu", estrenats a finals dels cinquanta, que és l’època on situo l’acció per allò dels tramvies.

    Parlant de tramvies, als qui no freqüenten el Fòrum els vull aclarir que Atlantis, que és qui va proposar aquest RepteClàssic DCCXLII, el va plantejar de manera que el títol del relat fos "Començament", i que a l'inici es copiessin tres frases d'un text de Mercè Rodoreda i al final una més.

l´Autor

Joan Colom

203 Relats

512 Comentaris

62293 Lectures

Valoració de l'autor: 9.88

Afegir a preferits
Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >