Cercador

Llista categories

Com estimo el gel...

Un relat de: Bonhomia

La teva pell tàctil,
la teva mirada obscena,
la teva cova fràgil,
la teva boca plena d'àcid gris d'agulles d'encís,
d'un bonic matís:
el sexe que les lleis de l'amor gangrena.

Una pantalla, un rostre buit...
sense finestres però amb tantes coses per dir...

Assassina'm a la primera.
Deixa´m en un sepulcre amb bruta terra.
Clava-hi una fletxa que miri cap al cel:
i així honrar aquest tan agradable hivern.

Comentaris

Afegir comentari

Que impactant Sergi![Ofensiu]
llu6na6 | 14-12-2005
Tenen força les imatges.

Fan feredat.

Ets una fera fent aquests poemes.

Vinga, no paris!

Gràcies per llegir-me.
!![Ofensiu]
ambre | 11-12-2005
El teu poema és ple de petits tresors...

Molt bó
Suggerent[Ofensiu]
filladelvent | 04-12-2005
Desfermat, passional...

M'ha agradat força.

-Filladelvent-

l´Autor

Bonhomia

646 Relats

1852 Comentaris

515717 Lectures

Valoració de l'autor: 9.87

Afegir a preferits

Biografia:

L'armonia commou la selva verge de paratges interexternalitzats mentre els estels ens somriuen dolçament i les nits i els dies es confonen en boira d'un nou color que brillarà per la mare universal que va fer-nos i cerquem cuidar... si és que aquestes paraules contenen cert ressò d'esperança en un món tan difícil i complicat.

Veure perfil complet >

Últims relats de l'autor

Veure tots >