Com dir...

Un relat de: Amalasunta
Com transmetre en paraules
allò que no sé anomenar?
Que no sé descriure
Que no sé parlar
Quan m'envaeixen tot de sentiments,
de sensacions
I no aconsegueixo posar-li nom.

Estimar? Desitjar?
Paraules tan senzilles
però tan complexes
Es pot traduir mil sentiments
en una paraula tan simple?
Com explicar aquell calfred
que em recorre quan em parles
Si ni jo puc atrapar la resposta?
Un remolí que em travessa, que m'exalta
que m'omple la boca de paraules
però no em deixa verbalitzar cap.

Com dir allò que no sé dir?
I sé que amb una mirada
els meus ulls t'ho dirien tot,
sensacions que no cal explicar
Amb un somriure
podria escriure un llibre
ple de mots
no escrits en cap diccionari

Però no hi ha mirada,
no hi ha somriure
No hi ha imatge
ni gestualitat
Només una distància
que sembla no existir
quan em parles
i em travessen les paraules.

Semblen tan fàcils…
Les repasso,
les acaricio,
les interioritzo…

…però no les dic.

Comentaris

  • Es transmet per l'aire[Ofensiu]
    Canela fina | 06-03-2021 | Valoració: 9

    L'amor, el desig, les paraules no dites, es transmeten per l'aire que acarona la pell del qui no pots tocar, la distància mai ens prendrà el què sentim.
    M'ha agradat molt, gràcies per tan boniques paraules.
    Per cert, encara que no ens surti, encara que no en sabem gaire, digue'm-nos-ho. Les paraules acompanyen els somriures :)

  • Sensacions per estimar. [Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-03-2021

    Un eròtica fina i suau que vessa amb les seves reflexions. Ell que més m'ha agradat és: Amb un somriure podria escriure un llibre.
    Molt original, Amalasunta.
    Salutacions.
    PERLA DE VELLUT

  • Creu-me ..[Ofensiu]
    kefas | 05-03-2021

    .. digues
    Mmmm..
    o Ufff..
    o Aaaah.
    ben segur que ho entendrà

  • poesia[Ofensiu]
    Atlantis | 03-03-2021

    A vegades les paraules ens falten per poder expressar allò que sentim. Quan les trobes és una joia.

    Per a mi d’això va la poesia.

  • Conec...[Ofensiu]
    Akeron343 | 03-03-2021 | Valoració: 9

    ... aquesta sensació que digui el que digui, les paraules no reflexaran, ni de bon tros, el sentiment que les motiva.

    No és fàcil la comunicació profunda entre dues persones.
    Les paraules soles poden ser malenteses. La gestualitat ajuda, les mirades, les carícies, els silencis...
    Si a més a més, aquest contacte "físic" no hi és, encara és més difícil transmetre (i rebre).

    Amb el temps he arribat al punt de pensar, que tot aquest sentiment es transment amb les petites coses... estant atent als moments difícils, callant als moments que només cal escoltar, compartint pors i il·lusions... el cel és als detalls.

    Com sempre, no opino sobre temes tècnics perquè no en sé, però m'ha agradat molt el poema, m'he vist retratat en aquesta ànsia d'expressar malgrat sentir-te sense prou recursos per fer-ho satisfactòriament.

    MOlt bé... com tens el següent relat? vaa... :D