Contenció

Un relat de: Amalasunta
Et miro. La compostura m'obliga a comportar-me. Moltes mirades ens vigilen però jo només em puc fixar en la teva. Els teus ulls se'm claven cada cop que es creuen amb els meus.

La sala es plena de gent, ens hem assegut en costats oposats per desviar l'atenció de les ments curioses. Futilment intentem no mostrar l'energia que es genera entre nosaltres quan estem a prop. I mentrestant la resta del món gira, la gent parla, conversa. Intentem integrar-nos a la conversa grupal, esvaïr la tensió, però les mirades es tornan a creuar.

Se m'esglaia el cor. Intento desfer-me'n però els teus ulls em tiben com si d'una corda es tractés. Un mig somriure se't dibuixa als llavis i jo ja sé en qué estás pensant. Em ve al cap la teva imatge resseguint-me la pell amb els llavis, descordant-me el botó dels pantalons, ben a poc a poc, mentre em mires fixament als ulls. La mateixa mirada intensa que ara em fas desde l'altre banda de la sala.

El cor se m'accelera mentre intento dissimular. Qualsevol que es fixi una mica podrà comprobar com el meu rostre ha canviat de color, la temperatura corporal probablement ha pujat un grau i no puc apartar la mirada que em té segrestada.

Uns metres em separen de tu però puc sentir el tacte suau dels teus dits resseguint les meves cames, pujant desde els peus cap amunt. Ho imagino amb tanta força que un calfred em recorre el cos i la pell se'm eriça per on imagino que passa la teva mà.
El meu cos es deleix pel teu contacte, m’ho exigeix amb tanta insistència que miro de contentar-lo acariciant-me com si fossis tu. Sento com hem tenso un xic més, no et puc aguantar més la mirada i provo d’abaixar els ulls. No puc.

Et desitjo. Vull travessar l’estança i desfer-me en les teves caricies, pero ara mateix ens està prohibit. Hi ha massa públic, no es el moment, i potser aixo mateix fa que el meu desig s’incrementi encara més. Ho saps, i te’n aprofites.

Em fites de cua d’ull i la teva mirada em ressegeix al cos mentre canvies estrategicament de posició. Ningú no se n’ha adonat encara de la protuberància que comença a marcar-se a la roba, ningú tret de mi. Dissimulo un somriure, t’he caçat.

Descobrir-te excitat m’esperona. Et desitjo encara més. Vull tenir-te, pero sobretot vull fer-te extremir. Que em desitgis, que siguis tú el que vulgui atravessar la sala. Que t’oblidis de la compostura, posar-te nerviós, que et costi reprimir la temptació.

Ara sóc jo la que et confina la mirada, no et deixo anar. Com si d’una corretja invisible es tractés, tibo fermament. Em mossego el llavi amb lascívia i veig com et remous al seient. Em sento poderosa, desitjada.

Instintivament premo la mà contra el cos, al màluc, prop del entrecuix i pujo lentament una mica els dits, amb la mirada fixa en els teus ulls, atenta a cada petit moviment, a cada gest. Puc veure com agonitzes, com reprimeixes un sospir.

Mentrestant, al nostre voltant, la gent sembla inmersa en la conferència. Ni tú ni jo escoltem res. Aprofito per atensar-me una petita manta que tinc aprop per cobrir-me una mica.

Estic eixida, em deleixo per tocar-te i que em toquis, i al menys imaginaré que ho fas. Sé que ningú ho intuïrà pero tu ets plenament concient de les meves intencions. Busques amb la mirada si hi ha una altre manta per tu pero no la trobes, fas una ganyota de decepció.

Somric maliciosament i baixo la mà per sota la manta, no ho pots veure pero pots endevinar que he travessat més capes de roba amb els meus dits lascius. Em concentro més en mi, desfaig el nus invisible que amalgamava les nostres mirades. Tan mateix comprovo d’amagat que segueixes amb atenció tots els meus moviments, que ara intento que siguin subtils i imperceptibles a ulls alièns.

Mentrestant els meus dits ja ressegueixen la linia de les calces i es dirigeixen certeres cap a on em porta l’instint. De seguida llisquen humits i ara soc jo la que reprimeix un gèmec. De sobte prenc conciència de tata la gent que hi ha i com n’és d’inapropiada la situació, pero em sento irremeiablement excitada i no vull contenir-me.

Jugo amb els dits buscant els punts de plaer i em deleixo en alguns moments en que encerto amb el botonet. Et fito de nou, segueixes mirant. Et remous i intentes tapar-te amb les mans. Et mossegues el llavi descaradament i aixo em posa encara més, estic a les portes de l’extasi pero la situació m’impedeix exclatar com voldria.

M’agito al seient, el meu cos fa contraccions involuntaries mirant de reprimir allò que ja es incontenible, l’orgasme em sacseja tot el cos, desde el pit fins a les puntes dels peus, i em vaig extremint de dalt a baix a mesura que l’onada d’energia em recorre. Em contrac tota.

Ens mirem de nou i veig com somrius. Et torno el somriure mentre recobro la compostura i la meva respiració recupera un ritme normal. Els teus ulls m’indiquen que això no ha acabat i et desafio a la batalla, estic desitjant que arribi la revenja.

Comentaris

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: