Avui no

Un relat de: Amalasunta
M'he llevat aquest matí com qualsevol altre dia, amb les cabòries, els plans, els projectes. Amb els maldecaps diaris I la incertesa del futur en un raconet del meu pensament.

Encara ni he esmorzat i ja comences a esbraonar-te contra mi, que si fes això, que si hauries de... Em dius que no pots seguir esperonant-me, que ho haig de fer jo sol. Em dius que tu estires el carro, que et falten mans.
I jo et miro, miro el carro: un carro al qual li falten rodes, al que li sobra pes.

No, avui no.
Avui no rebre jo les culpes del fet que el carro no tiri, no em faràs caure al parany de pensar que en sóc del tot culpable. És cert, estic aquí per ajudar-te, per tirar junts, però el carro no avançarà si no l'arregle'm primer. No em desllomaré tibant d'una ferralla que no camina. No sóc jo les rodes, només el teu company.

Vine, acompanya'm, busquem junts la solució. Pose-m'hi rodes noves, trèiem pes del damunt. El carro va ple de sacs d'incertesa que no ens duen enlloc. Ple de retrets que es claven a la fusta, que han fet malbé les rodes amb paraules afilades i punyents.
Potser sobren promeses que mai hauríem d'haver fet, somnis que traspassaven la realitat, projectes inabastables lluny de les nostres possibilitats. Potser senzillament, ens hem oblidat de les petites coses, de l'alegria de despertar-se cada matí, de trobar-te a la meva vora, de compartir el que tenim, i de no buscar, no enyorar, allò que mai vam tenir.

Per això, avui no cediré a les teves crítiques.
Avui no ploraré pels teus retrets.
Avui no em planyeré pel que no faig.

He decidit que avui pensaré en mi, en el que puc fer, en el que vull fer. Buscaré allò que em falta, i si cap a la carreta ho ficaré. Canviaré les rodes si cal, perquè pugui rodar i emprendre el camí. Em pots acompanyar si vols, m'agradaria. Però agafa les eines i ajuda'm a posar-lo a punt, i entre tots dos, potser sí que el carro es bellugarà, sense empènyer, sense desllomar-se... amb el moviment intrínsec de les rodes noves, del pes alliberat.


Comentaris

  • Retrets[Ofensiu]
    Prou bé | 09-10-2021

    Un relat que explica que algú vol lluitar per allò que creu poder aconseguir en companyia, però no imprescindiblement. També sol com una individualitat amb voluntat pròpia. M'ha agradat molt el que es planteja i com ho fas.
    Amb total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: