La penyora

Un relat de: Amalasunta
Des de el seient del metro, encara excitada per la nostra trobada, em pregunto en quin moment el meu cos havia agafat les regnes i havia deixat el raciocini al marge.
Potser va ser en aquell sofà, després de la tercera copa de vi, amb els sentits emboirats i perduda en una conversa que anava pujant de to. Potser el meu raciocini s'havia quedat allà adormit quan em vas convidar a una altra estança on prometies que estaríem més còmodes.

No, el meu raciocini ens va seguir d'amagat, encara hi era quan no va permetre que em desfés de res més que no fossin les sabates. Encara hi era, però no va poder evitar que la teva mà s'escolés certera per la vora dels meus pantalons. El meu raciocini et parlava baixet, et deia no sé què d'anar a poc a poc, però el meu cos ja no escoltava. La teva veu em confonia les idees, els teus dits estudiaven meticulosament l'interior de les meves calces. Començava a sentir la meva propia humitat mentre em recorries l'entrecuix, buscant els punts que em produïssin més plaer. No, el meu cos ja havia pres les regnes de la situació. La meva mà va decidir ella soleta guiar-te en el recorregut que havies iniciat, ensenyar-te el mil·límetre exacte que em va fer trontollar definitivament.

El meu cos manava silenci al meu cervell, mentre les meves cordes vocals emetien gemecs, però ell tossut encara intentava reprimir els crits que frisaven per omplir l'estança. No podria dir si van ser segons o hores, perquè vaig deixar de pensar. Cada centímetre del meu cos es va concentrar en aquella sensació. No només en gaudia l'entrecuix, d'aquella visita guiada per la meva pell; els meus pits, excitats per les pessigades als mugrons demanaven amb urgència que els teus llavis s'hi posessin.

Va ser llavors quan crec que vaig perdre la samarreta, els sostenidors ja feia estona que penjaven descordats i van caure tot seguit. Davant el nou paisatge, la teva llengua es va unir a l'exploració. Començant pel coll, va baixar amb parsimònia fins al naixement dels meus pits, que s'alçaven talment com dos turons que ansien ser coronats. El meu sentit comú havia plegat veles ja, i es deixava fer, desitjós de comprovar fins son arribava l'expedició. Una mossegada assedegada va fer que s'escapés el primer crit.

Endemig, la teva mà feia galanteria de les seves traçudes qualitats, provocant que el meu cos sencer convulsionés amb les sotragades del desig. Els dits dels peus se'm recaragolaven mentre fiblades de plaer em recorrien les extremitats des de l'engonal. L'esquena se'm contreia pressa de les fuetades que m'estava provocant un orgasme infinit. Els meus crits ressonaven ja sense repressió i quan semblava que el final de l'èxtasi estava proper em vas girar sobre teu. Ni jo ni el meu cos teníem ja cap mena de control de les accions. Contradient tot el que havia dit desitjava sentir-te tot, tenir-te dins meu i que aquell orgasme no acabes mai.
Mentre et fregaves contra mi vaig desitjar cavalcar-te salvatgement, sentir el teu sexe dur al meu interior, submergir-nos en aquell ball implacable, mentre les nostres llengües es barrejaven ferotges. Vaig desitjar que em fessis cridar encara més, vaig...

L'alarma ens avisava de què el nostre temps s'havia acabat, m'havia d'aturar malgrat el cos no em responia. Havia de vestir-me a correcuita si volia arribar a temps a la feina. Excitats fins al límit vàrem exhaurir els últims segons disponibles, acaronant les últimes fiblades de plaer.
Amb recança per la sobtada fugida em vaig posar la roba. El meu seny començava a recuperar el control de la situació, tanmateix, encara amb la ment juganera, no vaig poder-me estar d'amagar les meves calces sota el teu coixí quan no miraves.

Ara, asseguda al metro, estrenyent les cames compulsivament, presa de l'ansietat que el passatger de davant s'adoni de les transparències que les mitges deixen entreveure, imagino la teva reacció quan aquesta nit, en ajeure’t al llit trobis la meva penyora esperant entre els llençols. Quan percebis la meva olor, impregnada de desig.
I mentre imagino com t'excites en recordar-me, començo a notar les mitges de nou massa humides i la respiració altre cop accelerada.

Comentaris

  • Passió[Ofensiu]
    Prou bé | 19-11-2021 | Valoració: 10

    Un relat rodó! La"inici, el desenvolupament i el final lligats per un fil conductor que li dóna coherència. Tota la descripció traspua una sensualitat molt real! És de bon llegir! M'ha agradat molt!
    AMB total cordialitat

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: