Un cafè i prou

Només un cafè
diu quan es decideix a quedar.
Coneguts només per converses
arriba el moment de posar hi cara.

Asseguts a la taula del bar,
s'estudien amb certa distància,
les paraules esmicolen l'angoixa
els nervis s'esvaeixen,
apareixen uns altres
la distància s'escurça a poc a poc.

Ell li parla amb veu suau,
hipnotitzant,
ella l'escolta embadalida.

Els ulls es creuen
I durant un instant etern
s'aguanten la mirada,
la distancia es redueix
fins tenir els llavis a tocar.

La tensió es palpa,
la respiració s'accelera,
un instant de dubte
i ella abaixa la mirada,
conscient que ha perdut la batalla.

Ell,
se li acosta al coll,
li ensuma els cabells,
li deixa un petó al front.

Ella,
amaga un sospir
mentre es repeteix,
ara sense fermesa,
que només era
un cafè i prou.