Un cafè i prou

Un relat de: Amalasunta
Només un cafè
diu quan es decideix a quedar.
Coneguts només per converses
arriba el moment de posar hi cara.

Asseguts a la taula del bar,
s'estudien amb certa distància,
les paraules esmicolen l'angoixa
els nervis s'esvaeixen,
apareixen uns altres
la distància s'escurça a poc a poc.

Ell li parla amb veu suau,
hipnotitzant,
ella l'escolta embadalida.

Els ulls es creuen
I durant un instant etern
s'aguanten la mirada,
la distancia es redueix
fins tenir els llavis a tocar.

La tensió es palpa,
la respiració s'accelera,
un instant de dubte
i ella abaixa la mirada,
conscient que ha perdut la batalla.

Ell,
se li acosta al coll,
li ensuma els cabells,
li deixa un petó al front.

Ella,
amaga un sospir
mentre es repeteix,
ara sense fermesa,
que només era
un cafè i prou.

Comentaris

  • L'art de la seducció..[Ofensiu]
    kefas | 08-10-2021

    .. no està a l'abast de tothom. Tothom ho prova això de tirar la canya, però les canyes són tan diferents com ho són els pescadors. I no tots els cucs són gustosos. Avui estava tip, però he vist el teu ham i he picat.

  • Emoció[Ofensiu]
    Prou bé | 06-10-2021

    D'una primera trobada que genera expectatives! I passa el que passa .molt ben reflectit ...
    No enganya quan li diu només un cafè...i això és d'agrair.
    Amb total cordialitat.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: