La vetlla d'estels

Un relat de: Amalasunta
S'acosta el final de l'estiu i aquesta nit anem a fer un vivac prop d'un castell enrunat des de on es veuen molt bé les estrelles.
Hem quedat cap al tard, quan no fa tanta xafogor. No hem de caminar gaire, però hi ha un trosset i volem arribar abans que marxi el sol.
Només pujar al cotxe ja em comencen les papallones de l'estómac. Em reps amb un petó dolç, curt, contingut, d'aquells que prometen ser el primer de molts. Ja estàs habituat i saps que el nerviosisme em durarà una estona, com sempre que ens veiem.

Comencem a parlar de l'excursió i em vaig relaxant. En arribar a on hem de deixar el cotxe ja no queda rastre dels nervis inicials, agafem les coses i iniciem la marxa.
Abans, però, m'atrapes entre els braços per besar-me de nou. Aquest cop ens entretenim més amb els llavis. Una allau de petonets em cau al damunt i deixo que m'envolti, les teves mans em recorren resseguint les formes del meu cos. Un últim petó, ens desenganxem amb recança I comencem a caminar.
Anem agafats de la mà, talment com dos adolescents, mentre em guies corriol amunt.
Arribem al castell amb les últimes llums, al punt per veure marxar el sol. El cel envermellit ens regala una imatge hipnòtica, tot s'omple de contrallums de colors càlids i durant uns minuts contemplem l'escena en silenci. Al cap de poc sento la teva mirada clavada i et sorprenc mirant-me embadalit. La imatge em sembla tan tendre que no puc evitar robar-te un petó furtiu.
Em somrius i em desfaig.

Preparem les coses abans que la foscor ens envolti i ens arraulim dins del sac compartit. El cel ja és ple d'estels i comencem a reconèixer constel·lacions mentre divaguem sobre llegendes mitològiques. Em passes els braços per l'esquena i m'arrepenjo lleugerament. Puc notar els teus llavis fregant-me el coll, esquivant amb el nas la trena que duc i el coll de la samarreta, buscant el contacte amb la pell. M'estremeixo.
Els dits s'escolen per sota la roba i em fan eriçar la pell. El cor se'm accelera. T'agafo una mà per acompanyar-te en el teu recorregut. Comencem a descendir junts pel maluc, la cuixa, l'engonal. Vas descobrint el meu cos centímetre a centímetre amb la meva mà com a passatgera. Tanco els ulls i em concentro en el sentit del tacte, el contacte dels dits, la pell de gallina, els calfreds. Els teus llavis pugen coll amunt fins a la meva orella dreta, escolto la teva respiració molt a prop, també sona accelerada i em fa bategar encara més.

Em giro cap a tu, buscan-te, cercant la teva boca. Els llavis es troben, llisquen, les llengües incursionen tímidament, a poc a poc els petons guanyen intensitat i de cop la mà juganera que passejava pel meu cos s'escola per la goma de les calcetes i baixa decidida fins a l'entrecuix. No puc evitar un gemec. Els teus dits investiguen cada racó, cada mil·límetre, cada plec de pell. Sense poder evitar-ho t'estrenyo la cama amb la mà lliure, pressionant fins a quasi esgarrapar-te la pell, estremint-me de plaer. Una pressió del teu cos m'indica que tu també estàs més que excitat. Amb un parell d'estivades em desfaig de la roba i t'ajudo a fer el mateix. Em giro cap a tu col·locant-me sobre teu, asseguts encara. Els meus dits recorren ara tota la pell que no tenien a l'abast. Et recorro l'esquena amb els dits mentre ens besem intensament, ens devorem les boques, en una lluita de llengües brutal i exigent. Puc sentir el teu sexe dur, impacient, temptejant la meva entrada. Em frego més contra tu, vull sentir la teva pell.

Esbufegues, m'agafes les natges urgint, desitjós de fondre't amb mi. Començo a baixar a poc a poc, deixant que el teu sexe entri dins meu, delectant-me, assaborint cada moment. Em pressiono contra el teu cos per tractar d'ampliar un xic més el recorregut, per intensificar la sensació. Et mantinc ben dins uns segons i desfaig el camí amb parsimònia. T'arrenco un gemec intens en sortir del meu cos, només un segon, un instant de separació just abans de tornar a repetir el moviment. Lent, intens, forçant la sensació d'apremi, de desig.

Miro cap al cel, un cel ple d'estrelles ens envolta i res més, foscor intensa al voltant. Silenci nocturn només trencat pels nostres esbufecs, pels nostres gemecs.
Intensifico el ritme. Estic a punt d'arribar al clímax, i els teus ulls brillants em diuen que tu també. M'atrapes amb les mans i m'ajudes a mantenir el ritme i el moviment. El moment no es fa esperar, amb un crit ofegat em desfaig extasiada en els teus braços. En mig de l'orgasme m'esforço a mantenir el ritme uns segons més, gaudint de les últimes fuetades d'adrenalina, sentint com se'm recargolen els dits dels peus, com un calfred em recorre el cos paralitzant tots els meus músculs I fent esclatar les terminacions nervioses. El teu esclat repetí em dóna forces per les últimes empellades. Esclatem en riures i gemecs, mirades intenses i petons descoordinats, desesperats per aprofitar els últims segons de plaer, exhausts i satisfets.
Ens abracem i deixem que la respiració torni a calmar-se. En silenci, sota els estels, amparats en la nit.

Comentaris

  • excitant[Ofensiu]
    EMBOIRAT | 07-10-2021 | Valoració: 7

    M'ha agradat, el punt de vista femení de la situació.
    M'ha fet sentir allà, dins el sac, sota el cel de nit que els acotxava.
    Des del meu punt de vista masculí m'hi faltava un punt de més salvatge en el moment clau d'excitació, abans de l'esclat de l'orgasme. Un castell de focs.
    Però m'ha agradat la visió de la dona activa, més excitant i implicada.
    Felicitats i seguim.

  • Sota els estels[Ofensiu]
    Prou bé | 01-10-2021 | Valoració: 10

    Quin relat tan bonic. El punt de romàntic i el punt d'eròtic. M'agrada molt com escrius i com descrius tan en poema com, en aquest relat, en prosa.. utilitzes un llenguatge senzill i entenedor però no per això menys literari. Et llegiré tot el que publiquis!
    Amb total cordialitat!