Clavellines

Un relat de: Atlantis
Vessen clavellines als balcons
llàgrimes de sang blanca cara avall
No sé si ara ploro
per tu o per mi.


L’absència i la mort són el mateix?
Potser el què els diferència és l’esperança.
Però no hi ha angoixa també, dins de l’espera?

Les clavellines
són ara crisantems.

De tant incerta,
la mort
és l’única certesa.


Comentaris

  • Ostres! M'has deixat sense paraules..[Ofensiu]
    Annalls | 14-08-2013 | Valoració: 10

    ... aquest es molt colpidor, bell, ple d'imatges ... d'aquells que t'emportes a preferits. Enhorabona! Si no coneguts més que els tres anteriors, diria que es el millor que t'he llegit de molt lluny. El rellegeixo altre vegada.
    Anna

  • Josep Ventura | 08-08-2013 | Valoració: 10


    M’encanta la poesia i tots els teus poemes els trobo exquisits, tenen
    una sensibilitat especial, i em recorden un llibre preciós que fa temps vaig
    llegir. Cares a la finestra, 20 dones poetes de parla anglesa del segle XX.
    Salutacions
    Josep

  • Preciós i profund [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 09-02-2013

    aquest poema , Atlantis ! Cada paraula , cada frase , cada idea , no podien ser més suggeridores.
    Felicitats ! Va directe als meus preferits.
    Una abraçada i bon dissabte.

  • Quanta bellesa[Ofensiu]
    bloodymaruja | 22-09-2012

    Quan les clavellines de vida es tornen crisantems.L'amor perdut per sempre. M'ha agradat molt el poema i les emocions que comporta. Seguiré llegint els teus bells poemes!

  • breu i certer[Ofensiu]
    pixa-pins | 22-09-2012

    Com et diuen, concisió i economia de paraules (ambdues, virtuts poètiques) per a aquesta composició breu però intensa, amb aquesta imatge del pas del temps plasmada en les clavellinas (associades a la vida i a la joventut) que es tornen crisantems (associats a la mort).
    També està molt bé trobada la contradicció entre la certesa de la mort i la incertesa que ens provoca.

    M'ha recordat aquest poema de Quevedo, encara que el teu és més nostàlgic i trist, i el de Don Francisco és més satíric:

    Rosal, menos presunción
    donde están las clavellinas,
    pues serán mañana espinas
    las que agora rosas son.

    ¿De qué sirve presumir,
    rosal, de buen parecer,
    si aun no acabas de nacer
    cuando empiezas a morir?
    Hace llorar y reír
    vivo y muerto tu arrebol
    en un dia o en un sol:
    desde el Oriente al ocaso
    va tu hermosura en un paso,
    y en menos tu perfección.
    Rosal, menos presunción
    donde están las clavellinas,
    pues serán mañana espinas
    las que agora rosas son.

    No es muy grande la ventaja
    que tu calidad mejora:
    si es tus mantilla la aurora,
    es la noche tu mortaja.
    No hay florecilla tan baja
    que no te alcance de días,
    y de tus caballerías,
    por descendiente de la alba,
    se está rïendo la malva,
    cabellera de un terrón.
    Rosal, menos presunción
    donde están las clavellinas,
    pues serán mañana espinas
    las que agora rosas son.


    Una abraçada.

  • Bellesa[Ofensiu]
    allan lee | 22-09-2012

    aquesta és la paraula que em fa definir el poema. Aquest traç de pintor delicat que pinta les flors i la incertesa. Bell i deliciós, a banda de la tristesa.

    Salutacions cordials

    a

  • Llàgrimes [Ofensiu]
    rautortor | 22-09-2012


    Resulta enigmàtica la paradoxa de plorar tant de tristesa com d’alegria. Les llàgrimes vessen, malgrat tot. En el teu cas, et decantes pel plor luctuós, aquell que va lligat amb la idea de la mort. Però has sabut atorgar-li una visió diferent. Les lectures davant de la mort són múltiples. Una de les més angoixants sol ser l’absència de l’ésser estimat, que les religions han matisat amb tocs d’esperança. Això no obstant, ens dónes amb poques paraules –qui més qui menys hi porta gastades milers de mots en aquest intent– la resposta que ho contradiu però no hi ha angoixa també, dins de l’espera? I ho rubriques amb la preciosa imatge que converteix les clavellines en crisantems fúnebres.

    Et seguiré llegint.

    Raül

  • Les flors diuen molt[Ofensiu]
    Mena Guiga | 21-09-2012

    són imatges.

    Són sentiments. Molt intimista.

    Mena (i clar)

  • Concís i bell[Ofensiu]
    Carles Ferran | 20-09-2012

    Em segueix captivant la teva concisió, l’economia de paraules amb què aconsegueixes abastar temes complexos, la bellesa de les metàfores...
    Et segueixo llegint.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Atlantis

Atlantis

106 Relats

772 Comentaris

65228 Lectures

Valoració de l'autor: 9.89

Biografia:
From


M'agrada escriure, sobretot poesia , i compartir amb vosaltres els meus poemes.

El meu correu és fogira@hotmail.com