Cercador
Catàstrofe
Un relat de: deòmises- Compartir:
Mut, torna a menjar en escoltar i veure les darreres imatges de la catàstrofe. Aquest cop són més vívides i tràgiques. Les cares desencaixades o els ulls plens de llàgrimes només li provoquen més gana. Degut a l'ansietat i a l'angoixa alienes, però. Ell, envoltat pel silenci del refugi, se sent emparat i tranquil. Perquè l'ha preparat al llarg dels mesos de primavera i d'estiu, durant el bon temps. Se sent segur gràcies a la garantia de prestatgeries plenes d'aliments en conserva que no es faran malbé.
Superarà l'aïllament i també la desesperació, ho sap. Encara que el televisor segueixi emetent males notícies durant més dies. Imagina ara les cares de tothom que l'ha titllat d'obsessionat per acumular menjar i aigua en aquest refugi subterrani. Sap que hauran d'empassar-se les seves paraules en veure que l'enorme ciutat de Nova York ha esdevigut caos i foscor després del pas de l'huracà Sandy. Les seves previsions eren encertades, impulsivament. Ho pensa mentre obre una nova llauna de menjar precuinat. En devora el contingut directament de l'envàs, fred i gairebé sense respirar, per pur avorriment. Fa estona que no té gana però continua menjant i escoltant les declaracions de famílies que ho han perdut tot després de la tempesta, de l'aiguat i de les ràfegues de vent tan descomunals. Tant que ha agafat la majoria de la població desprevinguda.
Abans d'acabar d'escurar els darrers cigrons del fons de la llauna, el seu cap barrina què fer. Si menjar per enèsima vegada o endormiscar-se amb el butlletí del canal de vint-i-quatre hores de notícies. Totes dues accions pot fer-les dins del refugi. Arrepapa el cul enorme en la còmoda butaca i es cobreix amb la manta, mentre abaixa el volum del televisor. La ciutat que mai no dorm a les fosques, inundada, destrosses, corredisses... Dóna gràcies de trobar-se en un país als antípodes de les imatges que veu, satisfet de saber que, de succeir el mateix allà on viu, sobreviuria a la catàstrofe sota terra, tot i la seva gana voraç.
Superarà l'aïllament i també la desesperació, ho sap. Encara que el televisor segueixi emetent males notícies durant més dies. Imagina ara les cares de tothom que l'ha titllat d'obsessionat per acumular menjar i aigua en aquest refugi subterrani. Sap que hauran d'empassar-se les seves paraules en veure que l'enorme ciutat de Nova York ha esdevigut caos i foscor després del pas de l'huracà Sandy. Les seves previsions eren encertades, impulsivament. Ho pensa mentre obre una nova llauna de menjar precuinat. En devora el contingut directament de l'envàs, fred i gairebé sense respirar, per pur avorriment. Fa estona que no té gana però continua menjant i escoltant les declaracions de famílies que ho han perdut tot després de la tempesta, de l'aiguat i de les ràfegues de vent tan descomunals. Tant que ha agafat la majoria de la població desprevinguda.
Abans d'acabar d'escurar els darrers cigrons del fons de la llauna, el seu cap barrina què fer. Si menjar per enèsima vegada o endormiscar-se amb el butlletí del canal de vint-i-quatre hores de notícies. Totes dues accions pot fer-les dins del refugi. Arrepapa el cul enorme en la còmoda butaca i es cobreix amb la manta, mentre abaixa el volum del televisor. La ciutat que mai no dorm a les fosques, inundada, destrosses, corredisses... Dóna gràcies de trobar-se en un país als antípodes de les imatges que veu, satisfet de saber que, de succeir el mateix allà on viu, sobreviuria a la catàstrofe sota terra, tot i la seva gana voraç.
Comentaris
-
Llegint el teu relat[Ofensiu]Nonna_Carme | 25-12-2012
he sentit tanta claustrofòbia com si jo mateixa estigués sota terra.
Un relat magistral com sempre .
Molt bones festes , benvolgut deo i a veure si aquest proper 2013 tinc ocasió de fer la teva coneixença. M'encantaria !
Una abraçada.
Nonna -
Boníssim,[Ofensiu]allan lee | 20-11-2012
una ambientació magistral...seure i esperar...i menjar, naturalment; es pot fer altra cosa, en tal situació? El reblar del clau final excel.lent. Xapó!!
a
l´Autor
372 Relats
1005 Comentaris
306714 Lectures
Valoració de l'autor: 9.91
Biografia:
Perquè el comiat no esborra els solcs deixats
A la teva pell, digues-me adéu totes les vegades
Que desitgis, que només sóc teu, en cos i ànima,
I en el teu record, perenne com els paisatges ignots.
Perquè passejar no és una almoina abandonada
A la intempèrie de voler i no poder, entre llençols
Perfumats d'una passió que remou les entranyes,
Desitja aquest meu cor mortal un cop més demà.
Perquè retornaré on vaig besar-te tantes vegades,
Sense cercar altres llavis que els teus, necessitat
Meva, ànima bessona, mare, esguard serè, letícia;
Perquè guarir les ferides sempre ajuda a avançar
Cap a la mà disposada a entortolligar l'esperança,
Seré teu, tan intens, profund com l'enyor que em guia.
***
Tot s'acaba, inclús el somni més bell, per manca de resiliència...
***
deomises@gmail.com
EL MEU BLOG:
Es desclou la tenebra...
Lluís
13.05.1978