Canvi radical

S'imaginen un programa de televisió, en horari de màxima audiència, que tingui per objectiu transformar en belleses de passarel·la a persones del carrer, com jo i potser vostè, que els cànons d'estètica considerin "lletges" o "vulgars"? Doncs animi's, perquè ara és possible, gratuït i, a més, té garantits uns minuts de fama estatal. La cosa és bastant fàcil: només cal trucar al programa en qüestió, fer-se unes fotos quan un es lleva al matí (despentinat, aixafat, amb unes calces o calçotets de padrina) i, a favor de l'impacte audiovisual, si pot ser, tregui panxa i posi's mig jeperut. No oblidi que el que importa és projectar una imatge penosa, desagradable, que inciti a pensar que vostè realment necessita una rehabilitació integral. D'aquesta manera, donarà una alegria al panxut que mira la tele des del sofà, o a la senyora que obre les llaunes de sardines amb el nas de cacatua.
Ja estem en directe i cada minut és or. No s'hi val a badar i s'han de dossificar les experiències amb molta cura i un cert ritme. Cal que no falti teca, que hi poguem sucar força pa, abans no vegem el gran canvi. Mentre esperem la víctima del bisturí fóra bo que recollíssim les impressions dels familiars -és un clàssic el marit que, si bé veia bé a la seva parella, l'animi a participar-hi-; i tampoc no ens podem estalviar els ulls plorosos dels fills, si pot ser menors, que ens remoguin la bilis. Després de tot aquest panorama, donem pas a uns minuts de publicitat, en la qual no faltaran cossos d'impacte anunciant colònies o vestimentes, i la típica fotodepilació de Corporación Dermoestética.
Però ara va de debò. Ràpid, que les maquilladores ja han recomposat els pòmuls de la víctima televisiva, i els tècnics de llums i càmeres, tensos, esperen la fi de la "publi". Abandonin l'olla si bull, o tornin a mig fer del lavabo, que el que veuran a la tele sí que és per tirar la cadena. Ara ja surt la presentadora de l'espai, que mereix menció a part. És important que estigui operada, però més essencial resulta que se li notin les vint-i-cinc vegades que el cirurgià l'ha obert en canal. D'això se'n diu coherència professional, traduït en apologia del tall i el cosit. I sí, realment aquesta professional de la comunicació té les orelles gairebé al clatell, de tant lifting i, enlloc de papada, se li nota cada múscul del coll… tothom patint per si n'hi esclata un.
Total, que després dels crits d'eufòria del plató i d'haver parlat amb el cirurgià de torn, s'obre la porta del canvi… i, sí senyor, quina vestimenta que li hem col·locat, i quin maquillatge… es-pec-ta-cu-lar! El canvi radical ja el tenim aquí. Gairebé no li veiem la cara, amb tanta parafernàlia, però la comparem amb les imatges de primera hora del matí i tots preferim la nova víctima, que l'antiga ingènua. Mooolt bé, objectiu complert, segur que tothom ha flipat a casa. Amb tot, digueu-me escèptic, però el veritable "canvi radical" es deu produir l'endemà al matí; quan li han fet tornar el vestit de lluentons i amb una forquilla i unes pinces, desolada davant del mirall, la nostra víctima mediàtica intenta recomposar-se la cara.