Viatge a Itaca

L'altre dia vaig passar per l'agència de viatges de la cantonada i em van dir que el proper vaixell cap a Itaca sortirà d'aquí a set anys, puntual, davant de les Drassanes reials de Barcelona. Mira que al principi no m'ho acabava de creure, però la senyoreta del mostrador em va assegurar que aquesta vegada anava de debò, que no hi hauria cancel·lacions d'última hora. Que estigués tranquil que tot això ve de molt amunt, de la Vicepresidència de la Generalitat, que és com per atemorir-se.
I malgrat que al 2014 no sé ni on pararé, vaig comprar bitllets business per a la família i classe turista per a la reventa. Un cop el tema logístic estigué arreglat, em vaig preocupar pels preparatius d'un viatge que es presenta llarg, dur i difícil. Tot i que l'amic Carod Rovira ja em va dir que ell se n'encarregava de tot, jo i els milions de catalans interessats estàvem segurs que si finalment en Carod s'hi embarcava, no s'asseuria amb nosaltres; sinó al congelador, com la resta de viandes.
Mentrestant, em preocupa el temps que farà a Itaca, quan hi arribem. Segur que si aconseguim fer la cobra i sortejar els míssils espanyolistes, ja tindrem mig peu enfora. L'àncora constitucional quedarà enrera i podrem començar de nou en una terra que, calculo, deu caure a l'Adriàtic, en algun punt de la costa croata.
Però, amics, ja us dic ara que em temo que tot això no serà tan fàcil. Amb la mala sort que ha sofert la nostra nació al llarg dels segles, no us estranyeu pas si algú hi perd les maletes i altres el coll. Perquè ni que la terra promesa estigués saturada de vascos i saharauis, amb una mica de mà esquerra encara podríem arribar a la Franja de Gaza, que allò sí que és un paradís terrenal.
De totes maneres, he d'admetre que he sortit ben il·lusionat de l'agència de viatges, i m'ha vingut de gust passejar una mica pel Port Vell, tot observant la concurrència. Segur que tots els guiris que em trobo, quan arribi el cas, deixaran de banda la paella i la sangria i es posaran a remar amb nosaltres cap al nou Estat català. Perquè ni que al vaixell no hi cabés ningú més, sempre els podríem facilitar una armilla salvavides i una xibeca ben fresca.
Al final, entre birra i birra, no sé si el President Montilla ni els amics del peix al cove vindran cap a Itaca. Em sembla que el nostre president prefereix Torremolinos i si hem d'esperar que els de CiU remin una mica, Artur Mas batrà tots els rècords de combustió a l'oposició parlamentària.
En tot cas, no he vist cap moviment a la Delegación del Gobierno central. Si fessin cas al Carod, ara haurien d' estar empaquetant els últims llibres i desmuntant els mobles, que al 2014 se'ls acaba el contracte. Per contra, ells com si no passés res, fent la viu-viu. De totes maneres, aneu obrint les ampolles de cava i celebrem els últims onzes de setembre a la Plaça d'Espanya, que això s'acaba. O no?