La nit més llarga, més fosca; la nit en que va néixer Jesús

Un relat de: Bernat J

Foscor per tot. Foscor a casa, al carrer, a l'església, i fins i tot, foscor al meu cor. Com cada any ha arribat la nit assenyalada. La nit en què, segons diuen va néixer Jesús. És curiós que aquest personatge de la història de la humanitat que ha aconseguit, amb l'ajuda inestimable de l'església i de milers d'anys, canviar els costums de les nostres societats i imposar un model de calendari i de celebracions anuals, nasqués en una nit com aquesta, la nit més fosca de l'any, la nit més llarga, la nit en què cada any, la gent es torna bondadosa, i que, només per uns moments, es converteixen en bones persones i deixen anar unes monedes perquè el pobres de l'Àfrica, considerats per molts inferiors a nosaltres, puguin sobreviure. El que aquesta gent no sap és que la pobresa no es troba tan lluny de nosaltres i que, precisament, celebracions com les que fem per aquestes dates nadalenques són les que propicien la mort d'un nen més a l'Àfrica, que un home del carrer passi una nit més sense cap tipus de companyia més que la de la seva ampolla d'alcohol aconseguida per les petites monedes que ha aconseguit durant el dia, i sobretot, aquestes festes són el clar exemple de la victòria d'aquest fals sistema capitalista, en què els rics són cada dia una mica més rics i els pobres cada dia una mica més pobres. No es tracta de deixar anar un parell de bitllets per nadal, ni de resar cada dia perquè el món sigui més bonic, tant sols viure en conseqüència i procurar que els teus actes siguin una mica menys capitalistes, una pèl més injustos, un xic més conscients.
Encara ara em pregunto perquè contem els anys i les èpoques, les dècades i els segles, des de l'any en que va néixer aquest personatge. El primer Hippie de la humanitat que va aconseguir canviar el cor de la gent, però que, amb el temps, el seu exemple ha fet que avui el món sigui més injust i més caòtic. I després de tot, perquè no comptem els anys a partir del segle en el que va néixer Plató? O des del dia en què va morir Descartes; o des del dia en que Homer va escriure l'Odissea, o des del dia de la mort de Guifré el Pelós oh des del naixement de Francesc Macià, oh de Bakunin o de Kropotkin o de Marx, Nietzsche o fins i tot des de la mort de Salvador Puig Antich... I milers de personatges més que, en definitiva, van fer tant o més per la humanitat que Jesús però que no han rebut la mitificació que ha rebut Jesús al llarg de la història.
De fet, Descartes va creure que havia topat, després de moltes equivocacions i conclusions falses, amb una veritat absoluta que partia d'una frase en llatí: "cogito ergo sum". A partir d'aquí Descartes va arribar a la conclusió que existim, que existeix el món, i encara més important, que existeix Déu. Però amb el temps s'ha denotat que les seves conclusions no eren vertaderes al cent per cent. I aquí va arribar Hume; Hume va arribar a una conclusió, potser un pèl decebedora, però d'altra banda, una conclusió que sí que es tractava d'una veritat absoluta: no podem provar la nostra existència, no podem provar l'existència del Món, i molt menys podem provar l'existència de Déu.
I per si no fos poc crec que hem de ser realistes: la església, avui dia, dóna una imatge dels cristians que va directament lligada al capitalisme, i fins i tot podria anar relacionada amb una espècia de xenofòbia o racisme. Avui segurament podríem dir que l'església defensa les mateixes idees que defensa en ocasions George Bush, o fins i tot idees que defensava el senyor Adolf Hitler. Avui, i cada dia des de fa dècades, al Pròxim Orient moren palestins i jueus, i sí, durant el nazisme i la segona guerra mundial els jueus van rebre i patir molt, però, qui defensa avui als palestins? És que potser David s'ha convertit en Goliath? Avui Israel és un govern preparat per la guerra pel senyor Bush, i palestina un país oprimit.
Però no confongueu la meva posició, jo sóc ateu, no crec en cap Déu, no diferencio les persona per la seva raça, la seva cultura o la seva merda de religió, només condemno els sofriment, la injustícia, i l'abús de poder; perquè en el fons, la vida no és més que una lluita constant en contra de tot allò que fa que avui el món, sigui tal com és.

Comentaris

  • No cal signar-lo per saber que és teu...Amb això queda tot dit, no?[Ofensiu]
    Lola Ferré Prades | 25-02-2008 | Valoració: 9

    M'ha costat però finalment crec que em decidirè a penjar la nova història, que et sembla?
    El text, bo, molt bo...com sempre en la teva linia.
    Bé res més només dir-te que sere per aquí...
    Et dec un cafè, recorda-te'n, un peto.
    Tinc ganes de saber de tu!
    lola

  • cristianisme ¬¬[Ofensiu]
    ixnuir | 13-02-2008

    molt interessant el relat, fa pensar i això de comptar els anys a partir de Marx, Bakunin Salvador m'ha fet (amb perdó) molta gràcia ;-)
    (tot i que en el fons tens molta raó


    Avui estavem parlant a l'ateneu sobre cristianisme i hem arribat a una conclusió... bé, de fet, hi hem arribat jo i una de les noves...:
    la Biblia és un relat fantàstic d'un autor amb molta imaginació
    xD ...

    apa! ens veiem nano

    ixnuir

    ((P.D. diguem cotilla prò... k va passar entre tu i l'Afrika Winslet?))

  • Hola Julià![Ofensiu]
    qwark | 12-02-2008

    Gràcies per les teves paraules. He observat, una mica de lluny, la teva trajectòria ascendent. M'agrada el teu esperit.

    Escrivint apuntes maneres. Com a crítica construcitiva d'aquest relat, t'aconsellaria que concretessis més (menys salts d'un tema a l'altre).

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bernat J

17 Relats

60 Comentaris

21000 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Quan vaig entrar en aquest petit univers que és el relatsencatala.cat tenia 17 anys. Vaig escriure força, i vaig publicar bastant. Ara, més de deu anys més tard, només entro de de tant en tant a somiar com quan en tenia 17.