De petits...

Un relat de: Bernat J

Durant aquests dies, gairebé involuntàriament, recordo tot el que de petits ens van ensenyar i la utilitat que té tot avui i ara.
Per exemple, de petits, ens feien creure en els reis mags. Perquè? Molt senzill, tot és més fàcil quan vius en una mentida sense ser conscient que és una mentida.
De petits, també, ens diuen que no s'ha de mentir, però he arribat a la conclusió que ens ho diuen sense adonar-se que això és, precisament, una mentida més dins de tot aquest entramat social.
Per si no fos poc, de petits sempre ens han pintat un món bonic, quasi perfecte, sense avisar-nos que, quan ens fem grans, descobrirem un món desolador i terrorífic governat, única i exclusivament pel mal.
A més, a alguns, de petits, ens han fet creure en Déu. Com pot Déu existir existint alhora tot el mal del qual fa tant sols un moments parlàvem?
Porto anys maleint el dia que em van dir que, en el fons, la vida és fàcil. Com pot dir això una persona que viu agobiada per l'estrès i que ha de fer miracles per arribar a final de mes i pagar una hipoteca astronòmica?
Sincerament, crec que quan ens fem grans i descobrim com és de crua i difícil en realitat la vida, a molts, o almenys a mi, ens agradaria tornar a creure en els reis mags. Potser perquè, com ja he dit anteriorment, és més fàcil viure en una mentida, i especialment si no ets conscient de que és una mentida. I si no ho creieu, mireu al vostra voltant. La gent, la societat en general, viu la vida essent feliç. Perquè? Doncs perquè tot i l'estrès i les dificultats per arribar a final de mes, pagar la hipoteca, etc., creuen que la democràcia funciona, que tot va bé, i que no hi ha res ni ningú rere els fraus fiscals, la sobreexplotació del medi, les guerres de l'Àfrica o del pròxim orient, o rere el tràfic d'armament, el reclutament de nens soldats o els atemptats de certs grups radicals islamistes. Que vivim en una societat lliure. Però, mirant amb atenció al nostre voltant, com podem dir que vivim lliurement? Si tot el que fem i el que hem de pensar està condicionat per una sèrie de paràmetres morals que ens vénen fixats ja sigui per temes culturals o bé socials que ens inculquen aquells a qui els interessa tenir-nos lligats. Si sempre que fem quelcom que no agrada a aquells que manen en aquest món tenim les forces de repressió de l'estat (Mossos d'esquadra, Policia nacional o guàrdies civils), com podem dir que som lliures?
Alguns diran que només són paranoies meves, però sé, i estic convençut que hi haurà gent que veu les coses com les veig jo, com són. Al cap i a la fi, hi ha massa proves que ens demostren tot això. En fi, intenteu viure, en la mesura que us sigui possible, en llibertat.

Comentaris

  • ep!!![Ofensiu]
    kispar fidu | 08-06-2009


    com anem?

    fa moooolt que no sé notícies del petit Eugenio! jeje

    què me'n dius d'aquesta pròxima trobada?¿?¿? original ho és, eh!

    :)

  • Bona reflexió[Ofensiu]
    nuriagau | 05-02-2009 | Valoració: 10

    Un molt bon assaig que respon als pensaments que tenim en els moments negatius. Ja ens ho has advertit a la introducció.

    El discurs està ben estructurat i ens aportes idees que, de tant en tant, a tots ens han vingut a la ment.

    Núria Gausachs i Cucala

  • kispar fidu | 01-02-2009

    així que negatiu...? (no l'he llegit, però puc dir-te que reconec aquests moments i èpoques en que et sents estrany de tu mateix i no t'identifiques. No t'acabes de trobar ni sentir a gust).

    així que ens veurem a la calçotadaa, no?

    uoo0o00oo!
    kispareta

  • FELIÇ 5è ANIVERSARI ![Ofensiu]
    kispar fidu | 11-01-2009

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?


    **


    p.d: eps Eugenio! com anem? com va això mosso? vindràs a la trobada del 5è aniversari?!?!?! uou! a veure si ens veiem!

    gem's

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Bernat J

17 Relats

60 Comentaris

20995 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Quan vaig entrar en aquest petit univers que és el relatsencatala.cat tenia 17 anys. Vaig escriure força, i vaig publicar bastant. Ara, més de deu anys més tard, només entro de de tant en tant a somiar com quan en tenia 17.