In memoriam Salvador Puig Antich (2 de Març de 1974)

Gran història per rendir-li homenatge. A la pel·lícula, quan la germana li diu que va a prendre un cafè, que després es veuràn, sabent que no hi haurà després, em vaig posar a plorar. I no vaig parar.

M'ha agradat!

ens veiem en un terme mig ;)

petons!

#NaT#

Bon poema, on amb poques paraules però precises reflecteixes un moment del que guardo (potser per primera vegada) un record de la injustícia i de la duresa del regim que ens sotmetia. Encara era molt jove, i fins l'últim instant vaig pensar que no arribaria a complir-se la senten cia. Em semblava impossible que ningú hi pogués fer res per evitar-ho. Crec que som molts els que al recordar-ho encara sentim una fiblada de dolor dins nostre.
M'agrada molt com escrius.

a mi també em corprèn aquella atrocitat immensa.
Aquell escapçar la vida, regalar una mort d'un jove que estimava el lloc on va néixer.
Roman el coratge d'aquest home valent, que no va voler agenollar-se davant els botxins menyspreables.
No sé com poden viure aquesta mena de gent que ha executat gent a sang freda, no en una guerra. No sé quin mecanisme mental els hi permet sobreviure. Els planyo, més que a en Salvador, doncs ell va deixar en molts de nosaltres l'amor perpetu i indestructible a la nostra terra.

gypsy

Jo era a la feian i tenia el rellotge davant.
Recordo una hora: crec que eren els 10, no a trenc d'alba.
El grupúscul seu era això i la resta erem quatre gats: desenganyat no hi havia gaires voluntaris per plantar cara al règim franquista.

I que ho faci algú de la teva edat encara és més important.

Probablement, la figura d'en Puig Antich sempre ha portat controvèrsia, perquè tot i que és clar que va ser executat per un agònic règim franquista que ja no sabia com mantenir-se ferm, el cert és que com que el MIL i els seus membres utitilitzaven l'acció directa i eren uns "pistolers", bona part de l'oposició democràtica d'aquella època (i també la classe política actual) no en reivindiquen massa el seu record.

He vingut al teu relat empès pel títol. No pot ser d'altra manera, perquè com que l'advocat d'en Puig Antic era el cosí del meu pare, la degeneració personal que el procés i posterior execució va comportar pel meu tiet la vam viure amb molt intensitat dins la meva família.

Res més. Et torno a felicitar pel relat, per la intensitat del record del darrer executat al garrot en aquest país, per aquest 'in memoriam' d'un xicot que va topar amb els darrers i terribles estertors d'un règim feixista del qual encara algun partit dels que es presenten a les eleccions del diumenge encara no ha renegat.

Salut ... i memòria!

Roger

jo també lluitaria sempre x un ideal... encara que no sigui el d'en Salvador

;-)

bé, ja saps que discrepem d'idees, així que perquè discutir...
Només dir-te que ho relates força bé... clar i concís.

i canviant de tema: com et va tot??? ara fa dies que no apareixes per RC, no?
jo també he tingut aquesta setmana de desaparició, però avui ja he presentat el maleit treball de recerca i ja està! x fi ja he acabat! estic feliç!

wenu, res més, espero que et vagi tot bé

salut i literatura!!!

ix