Brisa suau i serena...

Un relat de: Sol_ixent

Sé que bufava una brisa suau i serena aquell dia. No era estiu, però tampoc ple hivern. Els estels semblaven haver-se conjugat al meu favor, i el somriure m'acompanyava. Durant un moment, va saber-se acompanyar també del teu i de les teves paraules boniques. Però va passar el temps, i la flama que s'havia encès cada cop cremava amb menys intensitat. Jo tensava la corda, però mai m'atrevia a lligar-la del tot. Clar que tu tampoc hi ajudaves gaire, que diguem.

Els primers avisos no van fer-se esperar massa. Tu ja havies decidit jugar una altra partida, i jo no m'ho podria ni creure. L'abisme en què vaig caure fou immens, tot i que poc a poc vaig aprendre a pujar esglaons, a marxes forçades i sense cap altra opció. Fins i tot vaig arribar a creure que era feliç. Però després d'un temps, la traca final va arribar, i amb ella la gran decepció.

Vaig adonar-me que ja mai bufaria el vent entre nosaltres, fos estiu o hivern. Que els estels m'havien girat l'esquena, els somriures i paraules boniques s'havien acabat i que la flama ja estava ben apagada. I tot de la pitjor manera possible.

Comentaris

  • Molt bonic...[Ofensiu]
    bruNa | 29-12-2010 | Valoració: 10

    Hola!

    Primer de tot, moltes gràcies per comentar-me! Jo també pensava que era l'única :D
    He llegit aquest relat i no t'imagines la cara que he fet! És exactament el que jo sento i el que m'ha passat. Fa mal, oi? En el meu cas han passat 5 mesos i segueixo igual, o pitjor.
    Costa entendre per què s'ha acabat tot...

    Està molt ben escrit i les metàfores... genials!

    Jo també t'aniré llegint, felicitats pel relat; breu però intens.

    Bruna.

  • Serenitat[Ofensiu]
    Unaquimera | 09-07-2010 | Valoració: 10

    Hola, guapa!
    Quina alegria tornar a rebre un comentari teu, després de tant de temps! És clar que et recordava ... i que et trobava a faltar!

    Avui he tornat a obrir el teu espai i, potser a causa de la calor que fa, he decidit que em vindria bé rebre una "Brisa suau i serena".
    Ara que l'he llegida, ja puc dir que ha estat una bona elecció: resulta un text de bon llegir i encara més de compartir, ja que qualsevol lectora pot intuir sense dificultats que parles de moments viscuts, de sensacions sentides molt endins, de sentiments coneguts... per qui escriu i per qui llegeix!

    A veure si te'n surt amb el teu propòsit, del qual me n'alegro!
    De moment, veig que ens han publicat el darrer relat el mateix dia... feliç coincidència, no creus?

    Fins aviat, ens veiem sempre que vulguis!

    T'envio una abraçada d'estiu,
    Unaquimera

  • de vegades cal oblidar[Ofensiu]
    kispar fidu | 31-12-2009

    i més val marcar distàncies...

    Tot i que, res és impossible
    i tot pot esdevenir real!

    (encara que tots tenim uns límits, i no sempre pots restar al peu del canó, lluitant. Les energies són limitades).



    jajajaja, ostres no! no sóc jo la de la portada! jiji, però no ets la primera en dir-ho, eh! de fet, el primer cop que van dir-m'ho pensava que era una conya, però molta gent ho ha preguntat! Fa gràcia! jeje. La imatge la vaig trobar per les xarxes, no sé qui n'és l'autor/a, però em va agradar molt.

    Sí, ja veus, segueixo cul i ment inquieta! ;)
    Així acabarem l'any, i espero que així segueixi el 2010! jaja

    tu com inicies l'entrada?
    espero que sigui un bon i profitós any!
    Gemma

  • Trist i colpidor![Ofensiu]
    Mercè Bellfort | 15-10-2009 | Valoració: 10

    Hola Sol_ixent!
    És molt fàcil sentir-se identificat en cadascuna de les teves paraules. T'entenc perfectament quan parles d'aquest desamor que et deixa feta pols. Et felicito per haver transmès tan i tan bé els teus sentiments.
    Petonets, guapa!

    Mercè

Valoració mitja: 10

l´Autor

Foto de perfil de Sol_ixent

Sol_ixent

142 Relats

444 Comentaris

129530 Lectures

Valoració de l'autor: 9.67

Biografia:
"En tots els meus personatges hi ha característiques meves, però cap dels meus personatges no és jo". (Mercè Rodoreda)