Bon dia, TeD

Un relat de: Concurs ARC de microrelats a la Ràdio
Bon dia, TeD

TeD apuja l’estor amb suavitat i la llum inunda poc a poc l’habitació. Primer d’un to fosc gairebé negre, que es va diluint fins adquirir la claredat del cel. Nur es dona la volta oferint l’esquena a la finestra i estirant el llençol. «Una estoneta més i em llevo».
La llum creix en intensitat i l’impulsa a activar-se. S’incorpora al llit, encara amb les extremitats entumides i aprofita per posar-se l’audiòfon. El contacte dels seus peus nus amb la fredor del terra de ciment polit, li eriça lleugerament el clatell.
—Un altre dia al paradís. —Escolta la veu del TeD que la saluda amb el seu humor càustic.
—Alguna novetat al món? —Pregunta ella mentre s’aixeca amb agilitat.
—Pinta bé. Tindrem temperatures suaus i un risc de precipitació per sota del 5%.
—Genial. —Diu ella sense massa entusiasme mentre busca alguna cosa per omplir-se la panxa. —TeD, podràs omplir la nevera? La llista de sempre, si us plau.
—Fet. —Respon amb diligència.
Satisfeta comença a remenar entre el desordre fins trobar el seu mono i les botes. —També caldrà una mica de neteja per aquí. —Afegeix mirant al seu voltant.
—És clar.
Ja vestida, Nur es serveix un cafè, un beuratge aiguat i fred del dia anterior. «Més val això que res». De fons escolta que TeD ja ha posat en marxa el petit robot de neteja que comença a moure’s a l’altre extrem de l’estança.
—Vols escoltar els titulars d’avui? —I sense deixar que ella contesti. —“Deu consells per estalviar aigua que et sorprendran”. —Pausa. —“Les restriccions energètiques s’enduriran a partir de...”. —S’interromp en sec. —Les set. Hora de marxar.
—Merda! Vaig tard. —Agafa la bossa per sortir. —Tens les tasques?
—I tant: comanda feta, cambra endreçada, roba neta i eixugant-se. —Enumera amb precisió. —Que tinguis un dia productiu!
«Productiu?» —I si em desitges bon dia i prou? —diu caminant cap a la porta a correcuita.
—Que tinguis bon dia, Nur.
—Igualment, TeD —I mentre surt, deixant-se la targeta d’accés amb les presses. —Desactivar Treballador Domèstic.
—Desactivant.


Signa:
Elies Martínez

Comentaris

l´Autor

Concurs ARC de microrelats a la Ràdio

695 Relats

1206 Comentaris

293899 Lectures

Valoració de l'autor: 9.59

Biografia:
CARATULA CONCURS

Descripció

D’un temps ençà el microrelat (també anomenat, entre d’altres, microconte o microficció) ha guanyat presència en la nostra llengua: són molts i diversos els concursos literaris que hom hi pot trobar. Però hi ha una característica concreta que dota aquesta forma narrativa d’una potència increïble per difondre històries de ficció i noves veus creadores: la seva brevetat.

Basant-se en aquesta particularitat, l’Associació de Relataires en Català fa anys va endegar la campanya “ARC A LA RÀDIO” amb la qual pretén aconseguir, de forma successiva i seqüencial, implantar la lectura de microrelats en els programes de llibres i literatura de diverses emissores de ràdio.

Aquest concurs va néixer de la mà de dues dones amb empenta, allí cap a l'any 2010. Elles són Sílvia Cantos i Silvia Romero, i van proposar la creació del Concurs ARC de microrelats 2010. Secrets. Aquest concurs ha arribat al seu final de la mà de Ferran d'Armengol en els seus cinc últims anys. Tot sense oblidar als anteriors gestors; la Montse Medalla, Sergi G. Oset, Mercè Bagaria i Jordi Masó, tots ells i elles conductors del concurs en totes les seves etapes. Ni cal oblidar el recolzament constant de Toni Arencon, Montse Assens, Vicenç Ambrós, Laura Ropero, Gloria Calafell. Aquests últims anomenats hi són des dels inicis del concurs, i fins al final, i sempre a l'ombra però constant, Ferran Planell, últim president de l'associació.

Malgrat que aquest projecte ha deixat catorze reculls de microrelats i que l'any 2024 va ser l'últim projecte vinculat a l'ARC... No t’ho pensis més i deixa’t endur per la teva capacitat creativa! Escriu microrelats!!!!

Agrupació de Relataires en Català


SOM LLENGUA VIVA!!*!!