BALL DELS JUBILATS

No em fa por la mort, la veig lluny.... El que temo és arribar a cloure els ulls sense previ avís. Així com trobo patétic els programes de TV espanyola on surten infants de 4, 5 ,6 O 7 anys maquillats i vestits i cantant com gent adulta....Em pasa el mateix quan veig gent de la tercera edat comportar-se com adolescents. Perquè una cosa és tenir esperit jove, l'esperit mai envelleix, però una altra cosa és voler esquivar el capteniment propi a l'edat que a un li correspon. Saber envellit no és gens fàcil, i jo diria que és tot un art.

... La mort ens mira des del dia que obrim els ulls en aquest món. Ens mira i pensa... Quan l'encalçaré?

Els jubilats ballen O no i quan ho fan és perquè els agrada de ballar des de sempre. Sovint és quan la parella, si ho és de fa anys, troba en el ball sintonia i complicitat.
Bressolada per la música i la nostàlgia viuen el moment en plenitud i goig.

Amb total cordialitat

Tots en algun moment ballarem una cançó recordant la nostra joventut, aquella que va ser i que no tornarà.
Salutacions

La mort se'ls mira desafiant, però mentre hi hagi vida que hi hagi ball.

Salutacions jomagi,

Rosa.

A això de ballar ben agafats, segur que quan eren joves en deien "arramblar l'api".

Il·lusió, enyorança, llàgrimes. Un final ben dur, ells fugen de la mort, però ella se'ls mira ben asseguda; l'avorrit de la colla, el desbaratador del "guateque".